Hi ha una expressió amb diferents interpretacions que es pot fer servir per definir algunes actituds. “On aneu, feu el que veieu”, que ve a dir que cal adaptar-se al lloc on se'n vagi. Això devia pensar el ja excap de l'Estat Major rus, el tinent general Vadim Xamarin, que ha estat detingut per les autoritats del seu país després de ser acusat d'haver rebut suborns en gran quantitat. La situació no és nova, en un mes han estat detinguts quatre militars d'alt rang: el ministre de Defensa, el viceministre de Defensa, el responsable de protegir els secrets de l'Estat i fa uns dies la llista es tancava, de moment, el general que va denunciar les mancances de materials de l'exèrcit.
Les detencions s'emmarquen en una purga en tota regla, diuen veus autoritzades, encara que s'intenti camuflar amb la corrupció, que, per altra banda, no és nova al govern que presideix amb mà de ferro Putin. Començant per ell mateix que, segons diu, té milers de milions fora de Rússia. S'han construït diversos palaus dins del país que emulen més els factes dels tsars que no pas un líder comunista.
La transformació de Putin ha estat espectacular des que va arribar al poder. Deu ser que els plaers que donen els diners li han canviat la ideologia, però no la dels altres, que pateixen les conseqüències del tsar més poderós de totes les Rússies que utilitza la mà dura per mantenir-se en el poder com sigui.
Si Putin, presumptament, desvia els diners a paradisos on no els puguin descobrir, l'exemple serveix els que estan al seu voltant, que no són precisament els servents, o les cuineres, sinó alts càrrecs que tenen la capacitat d'accedir a fer els seus tripijocs. El pitjor de l'assumpte és que potser es passen de llestos i al final els acaben descobert.
Es parla que a Rússia cada any uns 300 mil milions de dòlars dels fons russos són robats, sostrets o malversats per funcionaris que hi tenen l'accés, amb l'ajuda d'antics oficials de la temuda KGB, lloc de procedència també del mateix Putin .
Putin ha convertit el seu mandat en un terror per a les persones que no pensen ni actuen com ell. Això els col·loca l'etiqueta d'enemics i ho soluciona fent-los desaparèixer com per art de màgia: cauen per les vendes, són enverinats i els que empresonen, i no tornen a trepitjar el carrer mai més. Així que, amb aquest panorama, la gent que ha fet “fortuna” i coneix els mètodes, intenta sortir del país, cosa que no els garanteix que estiguin fora de perill. Fins i tot els empresaris que ha crescut al voltant del règim no n'estan segurs. Si mirem l'hemeroteca, uns quants, amics del dictador, han desaparegut. La mà de Putin és molt llarga i els seus mètodes infal·libles.
En l'actualitat, la invasió d'Ucraïna té l'excusa perfecta per a dues coses: desviar més diners a aquests paradisos fiscals i dos, carregar-se a tots els alts càrrecs que l'únic que ha fet és complir l'exemple del seu cap amb la dolenta sort que els han agafat.
“On aneu, feu el que veieu”, és clar que una cosa és dir-ho i una altra posar-ho en pràctica. Ja ho deia Lord Acton: “El poder tendeix a corrompre, el poder absolut corromp absolutament”.