La intel·ligència artificial (IA) ha arribat al nostre temps com una força poderosa i revolucionària. Un camp interdisciplinari que barreja la informàtica, les matemàtiques, la neurociència i l’enginyeria per crear sistemes capaços d’imitar i, en molts casos, superar les capacitats humanes en tasques molt específiques. Tot i això, aquest creixement exponencial de la IA també planteja desafiaments ètics i socials significatius. La preocupació per la privadesa de les dades, el biaix algorítmic i l’impacte en l’ocupació són temes ardents que requereixen una atenció acurada i regulacions adequades per garantir un desenvolupament ètic i responsable de la IA.
De la IA neix el leitmotiv del divuitè Congrés del Club Obert d’Editors (CLABE): “Els mitjans de comunicació en l’era de la intel·ligència artificial. Es va fer del 17 al 20 d’aquest mes, a Palència, amb una nodrida assistència d’editors i periodistes d’arreu de l’Estat.
Les ponències i les taules rodones van ser d’un nivell notable. Per exemple, la intervenció del catedràtic de la Pontifícia de Salamanca i degà de Comunicació, Fernando Galindo Rubio, va ser una de les més valuoses. La seva visió sobre la intel·ligència artificial hauria merescut un temps més generós. Galindo va ser diàfanament clar en afirmar que “la intel·ligència artificial permetrà que ja no depenguem de nosaltres mateixos, de la nostra memòria, de la nostra capacitat de procés, sinó que tindrem memòria i capacitat de procés assistit”. Després va respondre a la pregunta sobre quina és la idea més equivocada que tenim sobre la intel·ligència artificial, amb senzillesa: “Crec que n’hi ha diverses; la primera, que ens traurà la feina a tots. Aquesta és la de les pors”.
Els periodistes seran comunicadors que sabran treballar amb IA
El professor també va ser contundent en referir-se a l’educació universitària del futur periodisme i aquesta eina anomenada intel·ligència artificial. Per ell, l’educació fins ara ha estat un eix vertical, descendent a la majoria dels casos, per quant Fernando Galindo proposa un recorregut, l’estructura i l’imparteix i els alumnes, en la mesura del seu interès, de les seves capacitats i del seu temps, li dediquen l’atenció. Galindo creu que la intel·ligència artificial revoluciona en el sentit que l’educador tindrà el mateix pes o més, però “deixa de ser vertical i descendent, deixa de ser el de dalt i els altres a baix. Estarem tots en la mateixa línia, i entra un tercer element que és la intel·ligència artificial: “És a dir, tenim funcions, dades i la intel·ligència artificial, que és la que ens permetrà a més connectar-ho tot i estarà sempre disponible; és com un Google abstracte al núvol”. Els periodistes del futur?, pel catedràtic castellà seran comunicadors que sabran treballar amb intel·ligència artificial”.
Finalment, en ser preguntat si és optimista o pessimista sobre com la humanitat utilitza la IA, el ponent va respondre que en aquest sentit és la persona més optimista que coneix, per quan té clar que el progrés de la IA només porta coses bones.
Un altre de les ponències més destacades i completes va ser la de Mapi García, responsable de clients de mitjans a Google Cloud. La seva intervenció es va basar en explicar com usa Google la IA. Per García, “la IA tindrà tot el seu potencial quan s’ajunti amb la computació quàntica. La IA ara té un boom, però ja fa molt de temps. El món actual és la IA generativa, la que crea els continguts. Per això és tan disruptiu. Perquè és capaç potencialment de substituir accions nostres”, va afegir.
Una plataforma segura per a la IA
Una IA que, segons García, es basa en “els transformers, models enormes entrenats amb paràmetres que aconsegueixen ser un minicervell. Tenim moltíssima trajectòria en aquest punt”. Pel que fa a la seva aplicació real, la ponent va recordar que Google la desplega en moltes àrees, com AlphaFold, AlphaCod, GNoME i darrerament Gémini , “una eina que destaca per ser multimodal: permet analitzar àudio, imatge i text des d’un mateix cervell. A més, està en diferents mides, per utilitzar-lo en casos molt avançats o per a mides més petites usant-ho des d’un dispositiu mòbil. Ja existeix la versió de Gemini 1.5., que permet fer l’anàlisi d’un vídeo d’una hora completa”.
“El que es pretén és, no tant un model, allò que importa és aconseguir una plataforma segura. Al sector periodístic, que s’usi la IA en un entorn segur i sigui responsable (amb watermarks en contingut creat) i sense anàlisi facial”, va finalitzar Mapi García.
En el congrés de CLABE també es va debatre sobre la llibertat de mitjans i la lluita contra la desinformació en el context internacional o sobre periodisme local com a “valor del més proper”. I es van poder recollir bons titulars, com el que va donar Miguel Ángel Oliver (president d’EFE): “Encara debatem pel que fa al vídeo i ja estem entrant a les IAs”, o “La IA no sap distingir si una font diu la veritat o menteix”, asseveració de José Manuel González-Huesa (director de Servimedia) o el testimoni de Ángel L. Fernández (JotDown) “Les revistes s’han de reinventar, però el paper està millor que mai” o “La decisió del creador és la que dona sentit a la IA”, de Luis Collado (Google Senior Manager News Partnership) o “La idea ha de ser utilitzar la intel·ligència artificial per guanyar-nos la credibilitat, millorar els nostres continguts, saber arribar a l’audiència”, de Ismael Nafría (professor de Digital Media). I també vam escoltar denúncies, com la de Rosalía Lloret (CEO d’eldiario.es): “He vist cops de colze per estar a dalt a les audiències”.
La IA regulada per una llei de la UE
Ofelia Tejerina, presidenta de l’Associació Nacional d’Internautes i màster en Dret Informàtic, va parlar de cap on va la responsabilitat social de les xarxes i particularment de la IA. “La intel·ligència artificial ens ajuda amb els continguts dels nostres negocis, amb la recerca d’informació i la seva elaboració, per preparar investigacions… Aquests són els beneficis, encara que es poden fer servir malament”. Per Tejerina, la IA és tecnologia que aprèn dels usuaris; agafa informació no només de les empreses, sinó de milions d’usuaris. La font d’informació és internet i pot tenir allò que anomenem ‘al·lucinacions’ de la intel·ligència artificial, que són errors”.
Al sector dels mitjans informatius i a l’ofici periodístic, la intel·ligència artificial (IA) està activant una revolució que resulta d’automatitzar les tasques, de permetre l’anàlisi de dades a gran escala i de la crescuda dels algorismes que recomanen continguts. Tejerina va reconèixer que el problema és la fiabilitat del contingut: “Qui és el responsable de la informació i el resultat que llença i qui pren decisions amb aquests resultats”. Per la ponent, la nova llei d’intel·ligència artificial europea, que entrarà en vigor l’any vinent, garantirà que els sistemes d’IA utilitzats a la Unió Europea i introduïts al mercat europeu siguin segurs i respectin els drets dels ciutadans.
Reivindicació del periodisme local i de la professió en general
El congrés de CLABE va reivindicar el periodisme local amb el lliurament del I Premi Luis María Rivas (reconegut periodista local palentí, recentment desaparegut) al també periodista Isaías Lafuente, avui a la SER (La Ventana). Lafuente va valorar la importància del periodisme local i proper i va reivindicar la responsabilitat de comunicar també la realitat de les ciutats petites i els territoris menys poblats, com és la seva Palència natal. Lafuente va fer un crit cap al futur del periodisme: “
El congrés de CLABE va reivindicar el periodisme local amb el lliurament del I Premi Luis María Rivas (reconegut periodista local palentí, recentment desaparegut) al també periodista Isaías Lafuente, avui a RNE (La Ventana). Lafuente va valorar la importància del periodisme local i proper i va reivindicar la responsabilitat de comunicar també la realitat de les ciutats petites i els territoris menys poblats, com és la seva Palència natal. Lafuente també va fer un crit cap al futur del periodisme: “No és possible fer més coses amb menys mitjans i amb menys persones, és impossible que els bons periodistes madurin si arriben a les redaccions amb data de caducitat, no és possible exigir qualitat quan els estem oferint precarietat. Els mitjans han de recordar que la bona informació costa i els ciutadans han de saber que la informació solvent s’ha de pagar. Perquè el que és gratis, en aquesta matèria, ens pot sortir molt car“.
El congrés va donar la raó a les paraules del president de CLABE en la seva inauguració: “Les empreses periodístiques són essencials per a l’avenç i el desenvolupament de la societat”. Arsenio Escolar, davant els dos-cents professionals inscrits, va aconsellar que el sector “ha d’avançar alhora que ho fa la nostra societat i, precisament per això, el congrés de l’entitat aborda un dels temes principals del nostre temps: la intel·ligència artificial”