Santiago Abascal, president d'Espanya? I a les granotes sense créixer-li els cabells

Deia un dels grans dramaturgs francesos del segle XVII, Pierre Corneill que “el mentider sempre és pròdig en juraments”. Contar una mentida transformant-la en promesa que qui la fa sap que mai no podrà complir se sol fer força sovint. Pensa qui ho fa que la memòria de la gent és fràgil i passat un temps, s'haurà oblidat. S'equivoca, potser alguns s'obliden, però, d'altres s'acordaran sempre en conèixer la gran mentida promesa i no complerta.

Aquest dimarts el líder de Vox, partit de la ultradreta espanyola, Santiago Abascal, es desplaçava a Jerusalem, no de pelegrinatge a la ciutat de David, i de passada fer turisme, cosa que li agrada molt, sinó per entrevistar-se amb el primer ministre de Israel, Benjamí Netanyahu. La trobada coincideix casualment, amb el dia que el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, reconeixia l'Estat de Palestina. En aquesta reunió d'una hora Abascal ha traslladat al mandatari israelià el suport del seu partit al poble d'Israel i li ha dit que Pedro Sánchez no és Espanya. Se li oblida a Abascal dir-li que ell tampoc no parla en nom del poble espanyol, per més que aspiri a això.

Però és que el líder musculit, com també se'l coneix a Abascal, en aquesta aparença fanfarronada que sol expressar-se, li ha manifestat a Netanyahu que quan sigui president del Govern Espanya revertirà “la creació d'Estat de Palestina”, Ho ha dit i com està a terra Santa, està convençut que aquesta mentida de res no li serà perdonada. Com es diu popularment, Abascal serà president del govern d'Espanya “quan les granotes crien cabells”. És sabut que a aquest amfibi anur l'únic que li creix és la llengua pastosa quan escup les preses.

El patriota i oportunista Abascal, marcant territori perquè vol treure profit de les eleccions europees, no es talla ni un pèl. Li importa tres cogombres no donar suport a la decisió del Govern del seu país encara que no hi estigui d'acord. Pedro Sánchez no està contra Israel, ni del seu poble, està contra Netanyahu i la seva política criminal que està aplicant als habitants de Palestina. Les imatges que cada dia es veuen en teleisió mostren els horrors que està impartint la població civil. Molts jueus no comparteixen aquesta guerra. És cert que Hamàs va començar el conflicte matant dones, nens i segrestant un bon nombre d'israelians. Això no ho aprova ningú, és més, s'ha condemnat reiteradament. Una altra cosa ben diferent és la massacre que està perpetrant el govern israelià.

Les contradiccions d'Abascal són evidents amb el suport a Israel i criticant el Govern d'Espanya, quan el seu partit ha estat finançat amb diners iranians. Vox va reconèixer que la campanya a les eleccions europees del 2014, el 80% de la despesa va ser finançada pel grup d'oposició iraniana Consell Nacional de Resistència de l'Iran, encara que coneixien que la Llei Electoral impedeix que es rebin donacions de persones o entitats no espanyoles una vegada convocats els comicis. El compliment de la llei deuen pensar els caps pensants de Vox que és per a altres, no per a ells.

El que passa és, no siguem malpensats, que Abascal ha anat a Israel a preguntar a Netanyahu si és veritat que, com està enfadat amb el Govern de Pedro Sánchez, per fer-li la punyeta, reconegui Catalunya i la seva independència, ja que són molt amics d'alguns exconvergents i de la Pilar Rahola. Abascal ha respirat tranquil quan el primer ministre d'Israel ha tret importància a unes presumptes peticions de suport a independentistes. Això és el que intentarà justificar del viatge. És que el 'musculit' això de les relacions internacionals ho porta molt bé, sobretot posant a parir el govern d'Espanya. Molt patriotisme, però només en aquelles coses que el beneficien. Això del bé comú no forma part del seu ideari. Han de pensar els dos estadistes que les paraules se les emporta el vent i últimament bufa molt fort. O com diu un refrany gallec, aplicat a aquests dos polítics: “Amiguinyos sí, però a vaquiña polo que val”.