A l'Administració espanyola, hi ha una figura, el Defensor del Poble, que, segons la Comunitat Autònoma, rep noms diferents. A Catalunya, s'anomena el Síndic de Greuges. La institució del Defensor del Poble és lencarregada de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Per això, supervisa les activitats de les administracions públiques i està a l'escolta dels ciutadans que hi acudeixen per sol·licitar la seva empara, que és gratuïta.
En aquest text, sotmeto a l'apreciació dels lectors les meves vivències, d'una banda, amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC); i, de l'altra, amb el Síndic de Greuges de Catalunya, davant el qual vaig fer valer un dels meus drets fonamentals —els meus drets lingüístics— violats per l'ATC.
Els violadors de l'Estat de dret i els depredadors de l'ATC
En un text d'abril del 2023, vaig narrar la violació dels meus drets lingüístics, del qual vaig començar a ser víctima el novembre del 2021 i del qual, malgrat el temps transcorregut, encara segueixo sent víctima propiciatòria. Aquests van ser els succints fets cronològics.
1.- El 4 de novembre del 2021, vaig rebre una comunicació escrita, redactada només en català, de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Dos dies després, vaig dirigir un escrit a aquest organisme públic, informant-lo que no podia complir les meves obligacions cíviques en no comprendre el català. Per això, li pregava que em remetés la mateixa informació a la llengua oficial d'Espanya: el castellà.
2.- Gairebé un any després, a finals de setembre de 2022, vaig rebre la contestació al meu escrit, aquesta vegada en castellà o espanyol: es tractava de pagar “l'impost d'emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica” (35, 20 €). Se m'adjuntava, per una banda, una “Carta de pagament. “Període executiu” per un import de 38,72 €, incrementant l'impost en 3,52 €; i, de l'altra, una “Notificació de provisió de constrenyiment”, per un valor de 42,24 €, amb un recàrrec del 20% (7,04€). Davant aquests recàrrecs pecuniaris, vaig reiterar a l'ATC que em vaig veure en la tessitura de no poder satisfer el deute tributari en els terminis establerts, en no haver comprès la notificació que havia rebut, en estar redactada en una llengua que desconec, el català, i no en castellà. I, per això, li pregava que em remetés la documentació sense els recàrrecs precitats, per complir les meves obligacions tributàries.
3.- A principis de gener del 2023, la resposta de l'Agència Tributària de Catalunya —fora de tota lògica i de tot sentit comú— a la meva segona missiva va ser concloent i expeditiva. S'hi notificava la “diligència d'embargament” al meu compte bancari, per un valor de 43,62 €: 35,20 €, per deute pendent, + 7,04 €, per recàrrec, + 1,38 €, per interessos de demora. L'embargament (43,62 €) va ser executat testicularment el 31 de gener del 2023.
4.- Per a l'ATC, "no s'aprecia nul·litat de procediment ni indefensió" pel fet d'haver utilitzat el català amb un ciutadà que no ho comprèn. Això és una resposta de pota de banc. En efecte, si tot hagués estat correcte i legal, per què, a les successives comunicacions amb mi, l'ATC va abandonar el català i va utilitzar només el castellà? A més a més, segons l'art. 15.3 de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, “l'Administració pública instructora haurà de traduir al castellà[…]els documents dirigits als interessats que així ho sol·licitin expressament”. I això va ser precisament el que jo vaig sol·licitar amb els meus recursos, per complir les meves obligacions tributàries. Però, ni per aquestes.
El Síndic de Greuges de Catalunya
Per a massa ciutadans, la justícia és com la loteria, en què prima l'atzar i en què mai no els ha tocat res. A més, la justícia té mala imatge i, per això, com resen dos refranys tradicionals (“Plets tinguis i els guanyis”, “Més val un mal arranjament que un bon plet”)– és millor evitar-la. Va ser el que va fer el que subscriu, dirigint-se al Síndic de Greuges de Catalunya per demanar-li empara i fer valer els seus drets lingüístics. Però tot el meu goig en un pou. Vet aquí els nous fets.
1.- El 5 de maig de 2023, per correu certificat i amb justificant de recepció, vaig fer arribar al Síndic de Greuges de Catalunya un escrit on narrava cronològicament les meves gestions davant l'ATC (cf. “ut supra”, 1, 2, 3 i 4). Cada apartat del meu relat estava acompanyat d'un annex —6, en total— on adjuntava còpia dels documents oficials dels meus intercanvis epistolars amb l'ATC.
2.- El 9 d'octubre del 2023, el Síndic de Greuges em comunica que ha “demanat informació sobre el meu cas a l'ATC, però que no li ha contestat”. D'altra banda, m'envia un formulari per recollir una sèrie d'informacions personals i així ajustar les gestions a les meves necessitats. Vaig haver de respondre a 6 preguntes, rocambolesques, pelegrines i sense cap ni peus (per a mi, lingüista de formació i de professió), tenint en compte la naturalesa del litigi: 1. “Sexe: Home o dona”; 2. “Gènere: Home, dona o no binari” (sóc jo qui subratlla); 3. “Nivell màxim de formació”; 4. “Situació laboral”; 5. “Tipus de treball a l'última feina”; i 6. Té alguna discapacitat?”.
Moraleja
Davant dels fets narrats, l'ATC i el Síndic de Greuges han quedat retratats negativament i nítidament. Sense embragatge, dues succintes gloses conclusives semblen pertinents i necessàries.
D'una banda, la gestió dels funcionaris de l'ATC denota que a Catalunya no està en vigor l'estat de dret. Catalunya és, més aviat, una genuïna casa de toca'm Roque, on s'obliga els ciutadans a passar per les forques cabines de la imposició testicular de l'ús obligatori de la llengua catalana, saltant-se a la torera la legislació vigent sobre això. I, si hom fa valer els seus drets, penalització econòmica al cant.
Per part seva, el Síndic de Greuges ha donat mostres de manca d'eficiència i de diligència. Davant d'un cas tan clar de violació dels drets lingüístics, en haver posat en els seus coneixements els documents oficials amb què es va perpetrar el delicte, ha passat gairebé un any (i el que et rondarà, morena) i la casa sense escombrar. A més, davant d'un cas flagrant de violació lingüística, a què ve el formulari, que vaig haver d'emplenar, per saber si sóc home o dona, si sóc o no “no binari” (per cert, no comprenc el significat d'aquest sintagma) , si tinc estudis o no, si tinc alguna discapacitat o quina va ser la meva última feina? El contingut de les preguntes del formulari del Síndic de Greuges m'ha fet pensar en aquesta frase de Confuci, que he adaptat per a l'ocasió i que diu així: “Quan el savi (el denunciant) assenyala la lluna (la violació dels seus drets lingüístics ), el neci (El Síndic de Greuges) mira el dit, ie oblida l'important i se centra en allò no pertinent, en ximpleries. Per això i perquè plou sobre mullat, m'he permès apuntar que és un organisme prescindible.