La tecnologia educativa a l'era de la IA

La tecnologia aplicada a l'educació ja té una llarga trajectòria a les nostres societats. Des de les aules d'informàtica a principis d'aquest segle fins a la presència, més endavant, d'ordinadors, pissarres electròniques i altres dispositius a cada aula, la tendència de les darreres dècades ha estat la digitalització progressiva dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Avui dia ja és una realitat, si bé de vegades s'argumenta que el sistema educatiu espanyol avança en termes de digitalització diversos passos per darrere de la societat en general, i que els nens i joves en particular, que ja han nascut immersos en un món amb internet, telèfons intel·ligents i xarxes socials.

Tot i això, sembla que els espanyols no tenim tan clar el paper que ha de tenir la tecnologia en l'educació, tenint en compte una enquesta duta a terme per Cotec publicada el març passat. Les opinions que dóna en alguns aspectes semblen en principi contradictòries, doncs, encara que el 77% de les persones consultades considera que la tecnologia augmenta la innovació educativa, prop d'un 60% opina que és possible innovar sense. D'altra banda, més d'un 60% de la mostra associa la innovació educativa amb la qualitat educativa, però prop de la meitat està d'acord que els centres que apliquen els mètodes més tradicionals d'ensenyament obtenen els millors resultats acadèmics.

El més probable és que el futur ens ofereixi un model híbrid, que combini l'ensenyament digital i el tradicional, de manera que la tecnologia serveixi per impulsar i enfortir els processos d'aprenentatge. Aquesta és en qualsevol cas la visió de la consultora GlobalData, que nega que la digitalització substitueixi de cap manera la pedagogia tradicional.

En el seu informe sobre tecnologia educativa publicat el febrer d'aquest any, GlobalData subratlla especialment el paper que exercirà la intel·ligència artificial a l'educació. En paraules dels autors, aquesta tecnologia serà el motor de tres grans tendències que cobraran forma a finals d'aquesta dècada. En primer lloc, proporcionar accessibilitat a recursos educatius i simplificar els procediments administratius. Segon, la personalització de l'aprenentatge de manera que s'adapti a les necessitats específiques de cada alumne. Finalment, GlobalData parla d'immersió, és a dir, formats d'ensenyament mitjançant mitjans virtuals que maximitzin l'atenció i el compromís de l'estudiant.

Fins aquí la teoria. No obstant això, quan ens enfrontem a les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial que estan de moda actualment, la cosa ja no es contempla amb tant optimisme. Hi ha un debat immens al sector educatiu sobre l'ús dels large learning models (LLM) com ChatGPT, i ni els educadors ni els polítics tenen molt clar com incorporar-lo als processos d'aprenentatge, i fins i tot si resulta convenient fer-ho. L'informe esmentat posa com a exemple que el Departament d'Educació de Nova York inicialment va prohibir l'ús d'aquesta eina en considerar que l'alumnat podia ser mal utilitzada, però més endavant n'ha autoritzat la utilització, en reflexionar sobre els avantatges que pot aportar a l'ensenyament. Els docents han conegut en el passat altres tecnologies que prometien revolucionar l'educació i que al final no la van canviar gaire, com la televisió educativa i internet. El problema amb la intel·ligència artificial generativa és que pot a més produir efectes no desitjats i ampliar les desigualtats que ja existeixen dins del sistema educatiu entre els alumnes més excel·lents i els endarrerits.

El que és clar és que no hi ha solucions tecnològiques universals, i allò que pot funcionar en un centre pot no fer-ho en un altre. Les necessitats de l'alumnat varien d'uns entorns als altres, i potser el millor és que els professionals de l'educació coneguin a fons les possibilitats que ofereixen els diferents serveis i aplicacions per poder escollir aquelles més adequades per als seus estudiants i adaptar-les en cada cas. .