Traços i segments: decàleg sobre la llibertat

1- Què és la llibertat?

La llibertat és una cosa interna que es descobreix quan vas deixant anar totes les cadenes que et lliguen a aquelles coses que pesen com lloses de formigó: l'opinió aliena, la por de perdre les possessions, el temor a emmalaltir, la culpa, els aferraments emocionals, els vicis, les manies compulsives, les conductes imposades, les modes…(en resum, “les mil cares de la por”). La llibertat, en aquest món, és relativa; l'absoluta s'ubica al Món de les Idees Platòniques.

2- On s'ubica?

La llibertat es troba a l'únic lloc on mai tindríem l'ocurrència de buscar-la, llevat que ella mateixa reclamés la nostra presència, ferida de mort. Aquest lloc és allò que ens configura completament, allò que som de veritat, l'ancoratge al nostre veritable SER; el pòsit i el pes d'allò més subtil i tot i així d'allò més sòlid, d'allò més atòmic, d'allò més concentrat.

3- Qui la posseeix?

La llibertat és posseïda pels qui no necessiten posseir res, perquè es posseeixen a si mateixos. Aquests són els purs d'esperit, els que no es deixen contaminar per allò aliè, els fills de la llum que anul·la tota foscor, els forts que saben del trànsit i de l'efímer, els que no emeten ombra.

Aquells que no temen la vida, ni la mort, perquè coneixen el secret. Aquells que no poden ser sotmesos sota cap càstig, perquè en controlen la ment. Aquells que coneixen el punt d'ancoratge.

4- Per a què serveix?

La llibertat serveix per a SER, sense ella estem “sent estats”; és a dir, un altre o altres ENS s'apoderen del nostre SER, aquests ens són sempre interns, ja que res extern no pot entrar en nosaltres si no li obrim la porta. Aquests éssers que ens governen són divisions de la gran foscor que tenim, són legió armada que regenera les seves tropes a cada intent d'una nova batalla.

La guerra és sempre present i, a cada envit en què apostem la nostra idiosincràsia apareix la resposta contrària, “segons la Tercera Llei de Newton”. De vegades, resulta molt gratificant veure com algun dels efectius contraris cau rendit, però és tan difícil…

5- Qui la restringeix i per què?

La llibertat va estar, està i estarà sempre restringida pel poder establert, altrament deixaria de ser poder, per convertir-se en servidor (que meravellós seria això, si visquéssim al Món imaginari de Plató, on el Rei era un savi filòsof que servia amb equanimitat i justícia al seu poble).

Cada ens o cèl·lula d'un cos social controlat té adherits tentacles succionadors d'energia (llum), que en limiten els moviments. Aparentment l'ésser humà es pot moure segons agradi i prendre decisions voluntàries; però de veritat aquesta voluntat existeix…; no serà potser una il·lusió?

6- Val la pena lluitar per ella?

Quan em pregunto si val la pena donar-ho tot per la llibertat, de seguida m'assalta una angoixa interior infrangible, com llosa d'acer que m'aixafa com una formiga per sabata. Em dol tant saber que no sóc propietària de mi mateixa, adonar-me que estic mediatitzada per allò intern i per allò extern.

Conéixer que en realitat no em conec, ni conec la realitat que m'envolta. Adonar-me que al fons tot és un misteri. Com seré lliure, com serem lliures, sense l'eina d'una voluntat pura que res, ni ningú, pugui mediatitzar?

7- Té algun significat per a l'ànima humana?

Per a l'ànima humana la llibertat no sols és necessària, sinó que a més és imprescindible. Això vol dir que sense llibertat l'ànima està presa i anèmica per manca d'aliment.

8- Es pot comprar la llibertat?

Alguns podrien pensar que la llibertat es pot comprar amb diners, amb possessions o amb poder; però res més lluny de la realitat. Precisament l'aferrament més gran que tenim els éssers humans és el que ens lliga a les nostres poques o moltes possessions, al nostre poc o molt poder. La veritable llibertat, com el veritable amor, no té preu; per això és impossible comprar-la.

9- Quin preu s'ha de pagar per ella?

Com que la llibertat no té preu, l'única cosa que podem fer per obtenir-la és rescatar-la i redimir-nos. No canviar-la per res, sabent que on ella està tot el bé i allò bo està servit. Sempre, i en tot moment cal preferir-la, posar-la davant de qualsevol altra cosa, perquè ella és la salvació del SER i del món. Si no és així el que és autèntic desapareix perquè usurpi el seu lloc qualsevol succedani.

10- Alguna vegada, encara que sigui per un instant, podrem assolir-la?

Crec que per un instant tots hem conegut aquest brot àlmic-libertari, que envaeix totes i cadascuna de les nostres cèl·lules. Diguem-ne, “experiència religiosa”, o el que cadascú vulgui; i no m'estic referint a res físic; sinó a alguna cosa que transcendeix allò físic, però que tot i així ho impregna. Pot passar quan condueixes per una carretera tranquil·la, acompanyada de la música que més t'agrada i envoltada d'una preciosa llum, en un bonic paratge natural. Pot passar quan una idea arriba a la teva ment amb desconeguda procedència i encén tota la teva comprensió. Pot passar quan contemples per primera vegada la careta d'un dels teus fills...

Començava amb deu preguntes que he intentat contestar en un decàleg d'idees que sento com a pròpies, encara que sóc conscient que en realitat són prestades... tot i així, a través d'elles vull rescatar allò que en essència SÓC, la meva LLIBERTAT; LA MEVA ÀNIMA.

Per acabar, una cosa que van dir altres que em van inspirar

- “Qui ha superat les seves pors serà veritablement lliure” (Aristòtil).
- “L'home és lliure en el moment que vol ser-ho” (Voltaire).
- “Que res no ens limiti. Que res no ens defineixi. Que res no ens subjecti. Que la llibertat sigui la nostra pròpia substància” (Simone de Beauvor).