El líder del PSC, Salvador Illa, en roda de premsa

Les darreres enquestes continuen donant al PSC la victòria: Governarà Illa?

Els números per formar govern no quadren

El temps corre tan de pressa que, gairebé sense adonar-nos-en, vam entrar ja en l'última setmana de la campanya de les eleccions catalanes que se celebraran el proper diumenge dia 12. Com és preceptiu, aquest dilluns era l'última data per publicar les enquestes que es han realitzat. Diversos diaris han tret avui aquests resultats que, percentatge a dalt o a baix, tots coincideixen que al PSC se li dóna com a guanyador. La segona plaça, la majoria apunten al partit de Carles Puigdemont, tot i que molt ajustat amb ERC. El quart lloc, pel PPC que es preveu que augmenti a 10 el nombre de diputats. Els Comuns baixen, com la CUP i lleugerament VOX, mentre que el partit de l'alcaldessa de Ripoll té la possibilitat d'entrar al Parlament. Es parla de la desaparició de Ciutadans.

Això és el que donen les enquestes, és clar que falta omplir les urnes diumenge, fer el recompte i només aleshores es coneixeran els resultats reals. Tota la resta, fins ara, són enquestes... Coses més rares s'han vist durant aquests anys de democràcia, així que cal esperar.

Tornant a les teories de les enquestes publicades aquest dilluns, els números per formar govern no quadren. Salvador Illa pot guanyar, però amb qui formarà govern? Amb ERC? Segons els republicans, ¿no es veu aragonès de vicepresident després d'haver estat president? Entraran els Comuns? Ho estan desitjant, el pitjor és que no els volen. Amb Junts, Puigdemont, ja va manifestar la seva postura, que no és cap altra que la negativa. Ell té un as a la màniga: si queda segon, voldrà ser investit a canvi del suport del seu partit al govern de Pedro Sánchez. Acceptarà Illa aquesta proposta?

Pel costat dels partits independentistes, ERC, encara que quedi tercera -cal veure-ho encara-, s'empassaran els republicans que el fugit sigui president? Crec que no, encara que de vegades, el que sembla lògic per al ciutadà corrent, en política no ho és. Els dos partits no sumen: per governar necessiten la CUP i els Comuns Els donaran els seus vots? Sembla que no. Així que, amb aquest escenari basat en enquestes, les coses es compliquen encara més. Què pot passar? O un miracle que faci que les matemàtiques quadrin, o senzillament que calgui tornar de nou a les urnes, situació que ningú vol: ni els partits ni la ciutadania.

La recta final de campanya s'imbuirà més encara dels sentiments, com a estratègia per esgarrapar vots. Amb les dades sobre la taula, els indecisos, o els que tenen decidit que no pensen votar, jugaran un paper molt important i clau per inclinar la balança que està una mica boja, com el temps

Salvador Illa ha de ser més estrateg. Anar de guanyador no el beneficia. Puigdemont, que ha posat tots els recursos per guanyar Aragonés, s'ha de tranquil·litzar, ja que té molt a perdre, en primer lloc, la seva vanitat. En segon lloc, que malgrat al·ludir al tema del seu “exili”, hi ha molts dels seus col·legues o seguidors que ja no s'ho creuen, cas de Clara Ponsati. Així que bé hauria fet a quedar-se a Brussel·les i esperar l'amnistia. S'ho juga tot a una carta. L'actual president Pere Aragonés, d'ERC, ha tingut falta d'iniciativa a la sequera -per cert, gràcies a la pluja, se soluciona de moment-. No ha sabut reaccionar a temps. L'ACA tampoc no li ha ajudat gaire. Aragonès tampoc no ha controlat els temes d'educació i sanitat. Tot i que després de Puigdemont i Torra, ha estat millor president que ells dos i ha contribuït a normalitzar Catalunya, almenys ha estat més pragmàtic.

Pel que fa a la resta de formacions, els Comuns segueixen baixant, La seva ambigüitat és manifesta i els seus suports als independentistes el resten entre els seus votants. Per cert, Ada Colau, que el va veure venir, ha estat desapareguda fins ara. A més, ha vist que Albiach li pot fer ombra. És que als Comuns de Colau, els amics sempre ocupen càrrecs, com si no hi hagués més personal. L'exemple el tenim a Eloi Badía, que va ser a les llistes al Congrés dels Diputats i va sortir elegit. És a dir, que és diputat a Madrid, i no obstant en aquestes eleccions catalanes és cap de llista per Girona Per què, es pregunten militants? La resposta la té ell mateix i la pròpia Colau.

Ja queda menys per a diumenge, però això no vol dir que la campanya no pugi de to, que si ho farà.