Ja s'han celebrat les primeres de les tres eleccions previstes: basques, catalanes i europees, per aquest ordre, amb la victòria del PNB en vots i empat amb Bildu en escons. Com deia no fa gaires dies, el govern està destinat a repetir-se: peneuvistes i socialistes seguiran al govern, amb cares noves tant del president, com del vicepresident que recaurà en els socialistes. A més, el líder dels socialistes, Imanol Pradales, ha aconseguit augmentar en dos els diputats. Marcarà perfil propi i se n'espera que aconsegueixi mantenir les bones relacions amb el lehendakari.
Al PP, que tenia com a objectiu augmentar en vots, diputats i fer desaparèixer Vox, no li ha estat per tirar coets. És clar que a Euskadi als populars els costa aconseguir vots per més que Feijóo ho hagi intentant.
La pugna Sumar - Podem s'ha saldat amb la desaparició dels morats al parlament i la representació d'un sol escó per a Sumar. Una derrota a tota regla. Bildu, a qui Pablo Iglesias donava suport, ha sortit amb la seva. Bildu s'ha emportat força vots de la formació morada. Tot un èxit per al guru que se'n va anar de la política per la porta falsa, ho han ficat en tertúlies, incloses a TVE, pagament previ per recolzar la postura socialista al Consell de RTVE.
Passant pàgina dels comicis bascos, el 12 de maig hi ha convocatòria a Catalunya, on les votacions no tindran res a veure amb els resultats bascos. La situació és diferent, igual que els seus votants. El panorama català és que els independentistes estan dividits i electoralment tirant-se els trastos pel cap, i en alguns són irreconciliables. No pas per temes polítics, sinó en alguns casos, per temes personals. L'anunciada victòria, segons els sondejos, de la candidatura de Salvador Illa, que es dóna per feta sense haver-se votat encara, és un perill que els socialistes haurien de recordar d'altres votacions. Es pot guanyar, sense que necessàriament es governi, tenen una experiència que intenten no recordar. A Catalunya si es produirà un càstig a Sánchez pel tema amnistia, les cessions als independentistes i el desemparament als constitucionalistes que s'han sentit molt desprotegits. Encara que no ho reconeguin públicament –és lògic–, hi ha preocupació a Ferraz i al carrer Pallars, seu dels socialistes catalans, on intenten baixar l'entusiasme d'alguns. Com diuen alguns, primer cal convèncer els ciutadans, cal votar, comptar els vots, i finalment si s'aconsegueix ser la força més votada, vénen els càlculs matemàtics: amb qui formar govern que de la majoria. No és gens fàcil per a Illa que seguirà tenint les mans lligades amb dos llaços: ERC i el salvador de la pàtria, Carles Puigdemont. No sé qui va dir que “no hi ha cap mestre millor que l'experiència més amarga”.
L'anunciada desaparició de Ciutadans -segons sempre les enquestes- encara que cal esperar que es confirmi a les urnes, posa en marxa el PP i socialistes que volen recuperar els seus votants. El PP tornarà a recuperar un bon nombre de votants, segons diuen, no prou per ser tercera força, que quedarà en mans d'ERC o de Junts. Mentrestant, els Comuns de Colau, que no se sap ben bé a què juguen, baixaran en vots i en diputats. És que no s'entén gaire que tontegin tant amb els independentistes. Els seus companys de Sumar estan molt atents perquè no s'enganxin una patacada com a Euskadi. Mentre que Vox aspira a mantenir els seus diputats actuals. No serà així, baixaran el nombre de vots i escons. La CUP, que fins ara els seus votants eren fidels, ha perdut la confiança i tot sembla indicar que no obtindran el mateix resultat que a les anteriors. Massa desànim a les seves files.
La presència del partit de Silvia Orriols -actual alcaldessa de Ripoll- Aliança Catalana significarà la sorpresa d'aquests comicis amb unes posicions contra els immigrants que el van portar a l'alcaldia. Li tenen por més d'un partit independentista que li quedin vots. Els seus plantejaments antiimmigrants venen, per desgràcia. Així que no hi haurà temps per a l'avorriment, malgrat que poques propostes escoltarà la ciutadania. “El que és dolent no és viure als núvols, sinó baixar”, que és el que sol passar en campanya.