El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha admès a tràmit la querella presentada per Alberto González, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso, contra la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, i el fiscal de delictes econòmics Julián Salto Torres per la presumpta comissió d'un delicte revelació de secrets per funcionari després de declarar la competència d'aquesta Sala per al coneixement de l'assumpte.
Així consta en una resolució, en què la Sala accepta l'exposició raonada elevada pel magistrat titular del Jutjat d'Instrucció núm. 18 de Madrid, corresponent a la denúncia presentada pels mateixos fets pel Col·legi de l'Advocacia de Madrid, al qual es té per part en qualitat dacusació popular en tramitació de la querella objecte daquesta nota.
Paral·lelament, la Sala nomena el magistrat Francisco José Goyena Salgado, membre de la Sala Civil i Penal del TSJ de Madrid, instructor de la causa.
La suposada revelació de secrets té relació amb la nota informativa difosa per la Fiscalia de Madrid en què s'informava sobre la cruïlla de correus entre l'advocat de la parella de la presidenta regional madrilenya i el fiscal relatius a la investigació per un presumpte frau fiscal .
L'admissió de la querella té lloc després de l'informe en contra de la fiscal Maria de l'O Silva, que va instar la seva inadmissió en no tenir rellevància penal.
Es dóna la circumstància que aquesta fiscal ha estat apartada del cas i serà substituïda pel fiscal superior d'Extremadura, Javier Montero.
A la interlocutòria, la Sala estima que "sense que es pugui entendre mai l'admissió d'una querella com un acte d'imputació anticipada, ni una qualificació ultimada dels fets, s'ha d'investigar el veritable abast del conjunt dels fets relatats a l'escrit de la querella".
"Només així es pot complir amb una finalitat essencial del sumari, tal com es preveu a l'article 299 de la LeCrim, i que consisteix en la determinació de totes les circumstàncies que puguin influir en la qualificació dels fets, sempre que aquests revesteixen indiciàriament caràcter delictiu", assenyala.
La Sala Civil i Penal del TSJ de Madrid no coincideix amb el Ministeri Públic quan considera que procedeix la inadmissió de la querella, atès que, al seu parer, "els fets que s'hi relaten resulten atípics".
Els jutges, en canvi, entenen que aquest argument acota el debat des d'una perspectiva molt concreta que no sembla que abasti totes les projeccions de l'àmbit penal de la revelació de secrets. Els magistrats afegeixen que "al seu informe el Ministeri Fiscal dóna raó de per què va facilitar una nota informativa" en al·lusió al fet que va apuntar que es va realitzar "per sortir al pas de determinades informacions".
A més, nega la Fiscalia que en aquesta nota informativa hi consti res que no fos conegut, afirmat que es veia "facultat per la seva pròpia normativa orgànica en nuar al lliure exercici de la llibertat d'informació el deure de traslladar a la societat el fet noticiable".
Així, assenyala la Sala, "cal analitzar si s'ha vist vulnerat el deure de confidencialitat i reserva inherent a les actuacions penals, entre les quals es comprèn les preprocessals a càrrec del Ministeri Fiscal i això requereix, segons ell, una indagació que només es pot abordar adequadament mitjançant l'oportuna instrucció de la causa”.
"S'ha d'indagar --matisa l'acte-- si s'ha excedit el límit permès penalment en l'àmbit del dret a la informació que assisteix el Ministeri Públic perquè es tracta d'unes diligències penals, i per tant reservades, i així mateix en quina mesura han pogut perjudicar-se els drets constitucionalment reconeguts al querellant".