Així van ser les dues darreres eleccions europees

Aquest diumenge, 9 de juny de 2024, els ciutadans espanyols aniran novament a les urnes per triar els seus representants al Parlament Europeu. A mesura que ens acostem a aquesta important data, és interessant fer una ullada als resultats de les eleccions anteriors el 2014 i 2019 per entendre les tendències i canvis en el panorama polític espanyol.

Les eleccions europees del 2014, celebrades el 25 de maig, van reflectir un context polític marcat per la crisi econòmica i un creixent descontent ciutadà amb els partits tradicionals. El Partit Popular (PP) es va alçar com el guanyador d'aquests comicis i va obtenir un 26,09% dels vots i 16 escons. Tot i la victòria, aquest resultat va mostrar una disminució significativa en el suport al PP en comparació amb eleccions prèvies.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va quedar en segon lloc amb un 23,01% dels vots i 14 escons. Aquest resultat també va ser vist com una pèrdua per al PSOE, que tradicionalment havia estat un dels partits més forts a Espanya.

Un fenomen notable en aquestes eleccions va ser l'aparició de nous actors a l'escenari polític. Podem, un partit emergent en aquell moment, va obtenir 5 escons, reflectint el desig dels votants per un canvi i noves alternatives polítiques. Esquerra Unida (IU) va aconseguir 6 escons, mentre que Unió Progrés i Democràcia (UPyD) i Coalició per Europa (CEU) van obtenir 3 escons cadascun. Ciutadans, un altre partit emergent, va aconseguir 2 escons.

La participació en aquestes eleccions va ser del 43,81%, una xifra relativament baixa que indicava un cert grau d'apatia o desinterès per part de l'electorat en el context de les eleccions europees.

Cinc anys després, el 26 de maig del 2019, les eleccions europees van reflectir un canvi significatiu en les preferències de l'electorat espanyol. En aquesta ocasió, el PSOE es va erigir com el partit guanyador, obtenint 20 escons. Aquest resultat va representar una recuperació i enfortiment del PSOE a la política espanyola.

El PP, per la seva banda, va quedar en segon lloc amb 12 escons, mostrant una disminució en la seva representació europea en comparació del 2014. Ciutadans, un partit que havia guanyat rellevància en la política nacional, va obtenir 7 escons, consolidant la seva presència al Parlament Europeu.

Unides Podem va aconseguir 6 escons, mentre que Vox, un partit de dreta emergent, va aconseguir 3 escons amb un 6,20% dels vots. Ara Repúbliques, una coalició de partits regionals com ERC, EH Bildu i BNG, també va obtenir 3 escons.

La participació en aquestes eleccions va ser notablement alta, assolint el 64,29%. Aquest increment va ser degut en gran part a la coincidència de les eleccions europees amb les municipals i autonòmiques, cosa que tradicionalment ha augmentat la participació ciutadana.

Al llarg de la darrera dècada, hem observat una evolució significativa en el comportament electoral dels ciutadans espanyols a les eleccions europees. L'emergència de nous partits i la fluctuació al suport als partits tradicionals han caracteritzat aquest període.

Per a les eleccions d'aquest diumenge, 9 de juny del 2024, s'espera que aquests patrons continuïn evolucionant. La participació serà un factor crucial que cal observar, especialment considerant els antecedents històrics. Les eleccions europees del 1994 encara mantenen el rècord de participació més alta en solitari, amb un 59.14%, però les eleccions del 2019 van demostrar que la coincidència amb altres comicis pot portar a una implicació ciutadana més gran.