Albares nega que el Govern central permeti a Ucraïna usar armes espanyoles a Rússia

El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha dit que el Govern per ara no es planteja donar permís a Ucraïna per atacar objectius a l'interior de Rússia amb armament proporcionat per Espanya, després que ho hagi proposat secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg.

Així ho ha dit el cap de la diplomàcia espanyola després de ser preguntat en una entrevista a Onda Cero, sobre si hi ha hagut petició formal d'Ucraïna perquè puguin utilitzar l'armament espanyol en territori rus.

Segons el ministre, ni l'Executiu ucraïnès els ha plantejat aquesta demanda ni tampoc no se la pensa "en aquests moments" el Govern d'Espanya.

"Hem escoltat el secretari general de l'OTAN aquesta setmana advocar per això. No ens ho plantegem ara mateix, és a dir, no ens han fet aquesta petició", ha indicat Albares, agregat que "en aquests moments" Espanya no veu "aquest material sent utilitzat fora de les fronteres d'Ucraïna".

Israel

D'altra banda, el Govern ha reclamat formalment aquest divendres a Israel, mitjançant una nota verbal, que reverteixi la seva decisió de prohibir els contactes amb els palestins per part del Consolat General a Jerusalem, que entra en vigor aquest dissabte.

El titular d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha donat instruccions perquè el Consolat a Jerusalem no presti "servei a residents a l'Autoritat Palestina ni durà a terme funcions consulars o d'un altre tipus fora del districte de Jerusalem, sense consentiment previ per escrit del Ministeri".

La mesura es va adoptar en resposta al reconeixement de l'Estat palestí per part del Govern i també a les declaracions de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, sostenint que "Palestina serà lliure, del riu fins al mar", que van ser considerades "antisemites" per part d'Israel.

"Hem traslladat una nota verbal al Govern israelià en què rebutgem qualsevol traves a l'activitat normal del Consolat General d'Espanya a Jerusalem, perquè té un estatut que està garantit pel Dret Internacional i per la Convenció de Viena", ha explicat.

Aquest estatut, ha afegit el ministre, "no es pot canviar unilateralment per part d'Israel" sinó que el que existeix és una "reciprocitat" en les garanties, privilegis i immunitats entre representacions diplomàtiques, per això el Govern ha rebutjat "de pla" la decisió i hagi demanat que "es reverteixi".