Albares, en una imatge recent

Albares torna a reclamar l'oficialitat del català al Parlament Europeu

El ministre ha enviat una carta a la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola

El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i l'èuscar es puguin fer servir als plens de l'Eurocambra.

Així ho ha revelat durant la seva compareixença davant la Comissió Mixta per a la UE, després que divendres abordés aquesta qüestió amb Metsola durant la trobada que van mantenir en el marc de la visita de la política maltesa a Madrid. Albares ja havia enviat una carta en aquest sentit a la presidenta de l'Eurocambra el setembre del 2022. Segons ha explicat, li ha remès una nova missiva per demanar que es formalitzi "un acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu per a l'ús del català" , l'euskera i el gallec".

En aquest sentit, ha demanat als diputats i senadors de "tots els grups polítics que parlin amb les seves famílies polítiques al Parlament Europeu i els demanin el suport a la taula" de l'Eurocambra "per materialitzar aquest objectiu que és al nostre abast si treballem tots junts i coordinadament”.

El ministre ha tornat amb això a sol·licitar el suport de tots els grups en aquest esforç, com ja fes en les compareixences davant la Comissió d'Exteriors i en la Comissió de Cooperació de Cooperació Internacional del Congrés, dirigint-se llavors en particular al PP.

Al marge d'aquesta petició concreta a l'Eurocambra, Albares ha assegurat que el Govern segueix treballant perquè el català, l'euskera i el gallec passin a ser part del règim multilingüístic de la UE, ara amb la Presidència de torn que ostenta Bèlgica. país plenament compromès amb el multilingüisme".

En aquest sentit, ha insistit novament que les llengües cooficials formen part de "la nostra identitat nacional, no requereixen modificació dels tractats" i que el cas espanyol "és únic" i per això "no suposaria cap precedent jurídic per a cap altre Estat, ni implicaria despeses addicionals per a la Unió, perquè les assumiria Espanya".