El candidat del PP Alejandro Fernández (c), en arribar a un míting del PP, a l'Hospitalet de Llobregat, el 10 de maig del 2024, a Barcelona

Alejandro Fernández: ''No som un vot de càstig, no som un vot de rebequeria''

El candidat del PP català ha assegurat que són el principal partit dʻEspanya i que tenen vocació de govern

El candidat del PP a les eleccions catalanes, Alejandro Fernández, ha defensat aquest divendres que el vot als populars aquest diumenge que ve no és, textualment, un vot de càstig ni rebequeria i ha reivindicat la vocació de govern del partit.

"No som un moviment de protesta, no som un vot de càstig, no som un vot de rebequeria, de desfogament, d'enrabiada, d'aquell vot que votes per cabreig", a l'acte final de campanya dels populars a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo; la secretària general del partit, Cuca Gamarra; el número 2 per Barcelona, Manu Reyes, i la regidora a la ciutat Sònia Esplugas.

Ha assegurat que el PP és el principal partit d'Espanya i té vocació de govern, ser decisius, canviar les coses i construir "una alternativa al nacionalisme il·lusionant".

Apel·la a l'electorat de Cs

Així mateix, ha aprofitat per apel·lar a l'electorat de Cs, que van quedar decebuts després de sentir-se abandonats pels seus líders: "Nosaltres no marxem de Catalunya; nosaltres ens quedem a donar aquesta batalla i la donarem fins al final per guanyar-la."

Per la seva banda, Reyes ha avisat els electors que si voten pels socialistes se sentiran, textualment, traïts: "Queden 48 hores perquè Puigdemont i Pedro Sánchez se segueixin rient de tots nosaltres o queden 48 hores perquè Alejandro Fernández sigui el proper president de la unitat de Catalunya".

L'historial del PP a les eleccions catalanes

El PP ha tingut una trajectòria irregular a les eleccions autonòmiques catalanes. Als seus inicis, després de la transició democràtica, el PP va obtenir resultats modestos a Catalunya, consolidant-se com una força política rellevant en l'àmbit nacional però amb una presència limitada a la comunitat autònoma.

Tot i això, a les eleccions del 2010, el PP va experimentar un important creixement en convertir-se en la segona força política a Catalunya, superant el PSC i consolidant-se com la principal alternativa al nacionalisme català representat per Convergència i Unió (CiU) en aquell moment.

D'altra banda, els pitjors resultats del PP a les eleccions autonòmiques catalanes es van donar els últims anys, especialment després del 'procés' independentista del 2017. La polarització política generada per aquest procés va afectar negativament el PP La fragmentació del vot constitucionalista, l'aparició nous partits com Ciutadans i la dificultat per connectar amb l'electorat català en un context d'alta tensió política van contribuir a aquests resultats desfavorables per al partit.