L'Audiència Nacional ha avalat la interlocutòria del jutge de 'Tsunami Democràtic', Manuel García Castellón, que considerava que els fets atribuïbles a la plataforma encaixaven en el delicte del terrorisme. Rebutja així el recurs del fiscal Miguel Ángel Carballo que va considerar que es tractaven en tot cas de desordres públics i que s'havia d'enviar l'assumpte als jutjats de Catalunya.
En la seva interlocutòria, la Sala Penal basa la seva negativa al recurs de la Fiscalia en els arguments esgrimits en la interlocutòria del Tribunal Suprem del 29 de febrer passat en què va assumir la causa de 'Tsunami' per diversos delictes, entre ells el de terrorisme, contra els aforats en aquest procediment, l'eurodiputat i expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat autonòmic català Ruben Wagensberg, mentre que mantenia a l'AN la competència per investigar els no aforats.
En aquest sentit, recorda que la Llei d'Enjudiciament Criminal assenyala que els Jutjats Centrals d'Instrucció i l'Audiència Nacional "continuaran coneixent de la instrucció i enjudiciament de les causes per delictes comesos per persones integrades en bandes armades o relacionades amb elements terroristes o rebels quan la comissió del delicte contribueixi a la seva activitat, i pels qui de qualsevol manera cooperin o col·laborin amb l'actuació d'aquells grups o individus així com dels delictes connexos amb els anteriors”.
Així, recorda que la interlocutòria del jutge instructor descriu uns fets que "no es limiten als incidents ocorreguts a l'aeroport del Prat el 14 d'octubre del 2019 i al bloqueig del pas fronterer de la Jonquera a l'autopista AP 7 els dies 11 a 13 de novembre del 2019".
I insisteix el tribunal que "sobre la naturalesa i qualificació jurídica d'aquests fets s'ha pronunciat el Tribunal Suprem a la interlocutòria de 29 de febrer de 2024", per després recollir part de la resolució de l'Alt Tribunal.
Les diligències no són prospectives
En aquesta mateixa interlocutòria, la Secció Tercera desestima també el recurs de la investigada Marta Molina en què qualificava de prospectives les diligències d'investigació acordades per l'instructor a la interlocutòria ara recorreguda.
La Sala entén que d'aquesta resolució "es desprèn l'existència de perjudicats i el possible ús d'instruments aptes per causar danys materials i personals greus, amb nombrosos ferits i un agent de la Policia Nacional que va quedar inconscient després d'impactar al cap una pedra" , cosa que va obligar al seu trasllat a un hospital.
El tribunal desestima igualment el recurs de l'investigat Josep Lluís Alay, mà dreta de Puigdemont, en què assenyalava que no hi havia cap element que acredités, ni tan sols de manera indiciària, que hagués tingut una participació penalment rellevant en els fets investigats.
Els magistrats responen que els indicis contra Alay vénen recollits a la interlocutòria del jutge instructor en què va acordar la seva citació com a investigat, en un ofici de la Guàrdia Civil i en l'esmentada interlocutòria del Tribunal Suprem pel qual es va declarar competent per investigar Puigdemont .
Les accions atribuïdes a Alay, diu l'AN, "no són les d'un simple missatger a assistent aliè als fets que tracta i de la informació que transmet". "L'envergadura de les accions dutes a terme per Tsunami Democràtic relatades a la interlocutòria recorreguda i la participació descrita de Josep Lluís Alay evidencien com n'era d'essencial la participació per al desenvolupament d'aquelles", afegeix.