FUNDACIÓ UNIVERSIA I INCIBE

Aquest és el crucial paper de la seguretat cibernètica a les eleccions europees

A Espanya, la protecció de les eleccions ha estat encomanada al Comandament Conjunt del Ciberespai

Les eleccions europees representen un esdeveniment de gran importància per a la democràcia a la Unió Europea, cridant més de 360 milions de ciutadans a les urnes. Davant d'aquest escenari, la seguretat cibernètica es converteix en una prioritat fonamental per assegurar la integritat i la transparència del procés electoral. A Espanya, tal com ha recollit El Confidencial, la protecció de les eleccions ha estat encomanada al Comandament Conjunt del Ciberespai, una entitat clau en la defensa cibernètica nacional.

El Comandament Conjunt del Ciberespai ha estat desplegat específicament per protegir les eleccions europees, seguint un pla detallat elaborat amb una cèl·lula activada per reforçar la ciberseguretat. Aquesta operació està dirigida i coordinada pel Ministeri de l'Interior, assegurant una resposta ràpida i eficaç davant de qualsevol amenaça cibernètica.

Diversos organismes juguen un paper crucial a la seguretat cibernètica durant les eleccions: el Ministeri de l'Interior lidera la coordinació general de seguretat; l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) s'encarrega de millorar la ciberseguretat a Espanya i brindar suport a ciutadans i empreses privades; el Centre Criptològic Nacional (CCN) està especialitzat en la protecció de sistemes del Sector Públic i organitzacions estratègiques davant d'amenaces cibernètiques; i la Xarxa de Coordinació per a la Seguretat en Processos Electorals, que inclou la Junta Electoral Central, la Presidència del Govern, diversos ministeris i altres agències, treballa conjuntament per assegurar el procés electoral.

Depenent del Cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD), el Comandament Conjunt del Ciberespai és responsable de la protecció de xarxes militars i sistemes informàtics del Ministeri de Defensa. La seva directiva inicial militar (DIM), signada pel JEMAD, estableix la seva participació en esdeveniments significatius i dispositius de ciberseguretat, com ara la jornada electoral del 9 de juny.

Espanya compta amb diversos equips de resposta ràpida davant d'emergències informàtiques (CERT), cadascun amb rols específics: el CCN-CERT s'enfoca a la ciberseguretat nacional, responent ràpidament a ciberatacs; l'INCIBE-CERT és la principal referència per a ciutadans i entitats privades en cas d'incidents cibernètics; i l'ESPDEF-CERT és l'equip del Ministeri de Defensa, activat en situacions d'emergència per protegir infraestructures crítiques.

El Comandament Conjunt del Ciberespai i els CERT despleguen una sèrie d'accions i capacitats per protegir el procés electoral: vigilància i resposta constant de sistemes, gestió d'incidents, restauració de sistemes i anàlisis forenses digitals. A més, treballen coordinadament amb el Departament de Seguretat Nacional per combatre campanyes de desinformació que puguin afectar les eleccions.

Durant el procés electoral s'han identificat diverses amenaces significatives. En el context de la guerra híbrida, s'han implementat mesures per protegir els sistemes de recompte de vots i evitar la manipulació de resultats. Hackers prorussos han dirigit atacs DDoS contra pàgines de la Junta Electoral Central, Correus i l'INE. A més, hi ha hagut intents de suplantació de pàgines web oficials, com ara la falsa pàgina de la Comunitat de Madrid amb una amenaça fictícia d'ETA.

Les eleccions europees van començar dijous i es van estendre fins diumenge, amb una participació massiva de ciutadans europeus. Per garantir la seguretat, es va fer una reunió de coordinació el 6 de maig, presidida pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. En aquesta reunió es van activar les mesures de seguretat necessàries per protegir el procés electoral.