Aragonès demana a Bolaños que l'amnistia s'apliqui amb ''celeritat i objectivitat''

El president del Govern en funcions, Pere Aragonès, ha plantejat durant una trucada amb el ministre de Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, la importància que la Llei d'Amnistia s'apliqui "amb la màxima celeritat i objectivitat".

Fonts del Govern han explicat que tots dos han parlat per telèfon aquest divendres sobre l'aprovació de la nova llei, que va entrar en vigor dimarts al publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Tots dos "han coincidit a celebrar aquesta fita i reconèixer la bona feina feta per totes les parts, així com la importància de la seva aplicació en els termes aprovats", segons les mateixes fonts.

A la mateixa conversa, Aragonès ha explicat a Bolaños les actuacions que el Govern en funcions va aprovar dimarts per aplicar la nova llei "de manera urgent" en els procediments administratius i judicials oberts.

En aquest sentit, dimarts el Consell Executiu del Govern va decidir dictar una resolució per amnistiar fets sancionats a través de la Llei de Seguretat ciutadana, coneguda com a 'llei mordassa', vinculats al procés independentista. Aragonès i Bolaños també s'han emplaçat "a mantenir la interlocució constant per fer el seguiment de la seva aplicació", han afegit fonts del Govern.

L'amnistia i els precedents

Una amnistia és una mesura legal que implica el perdó de delictes, generalment de caràcter polític, eliminant les penes i les conseqüències legals associades. A diferència d´un indult, que perdona la pena però no el delicte, l´amnistia esborra el delicte mateix de l´historial de la persona. Aquestes mesures solen ser implementades per raons polítiques, cercant la reconciliació i l'estabilitat social en contextos de conflicte o transició política.

A Europa, Espanya va promulgar el 1977 una llei d'amnistia durant la transició a la democràcia, perdonant delictes polítics del règim franquista i la Guerra Civil Espanyola per facilitar-ne la reconciliació. A França, després de la Segona Guerra Mundial, es van concedir amnisties a col·laboradors del règim de Vichy. Grècia, després de la caiguda de la Junta Militar el 1974, va decretar amnisties per a presos polítics i exiliats, promovent la reintegració i l'estabilitat política.

A Amèrica Llatina, Argentina va aprovar les Lleis de Punt Final i Obediència Deguda als anys 80 per perdonar militars i policies involucrats en violacions de drets humans durant la dictadura, encara que aquestes lleis van ser derogades el 2003. A Xile, l'amnistia de 1978 va perdonar delictes polítics durant el règim de Pinochet, encara que ha estat altament controvertida a causa de la impunitat de crims de drets humans.

A Àfrica, Sud-àfrica va establir la Comissió de la Veritat i Reconciliació després de l'apartheid, atorgant amnisties als qui confessessin voluntàriament els seus crims polítics, combinant justícia restaurativa amb amnistia per curar les ferides del passat. A Àsia, Cambodja va atorgar amnisties a alguns líders dels Khmers Rojos després de la fi del seu règim genocida i la invasió vietnamita, una mesura criticada per la impunitat que implicava.