La campanya electoral europea d'aquest any no només té implicacions a nivell continental, sinó que també s'entrellaça de manera estratègica amb el futur polític de Catalunya. La proximitat de la constitució del nou Parlament català, que es durà a terme el dilluns 10 de juny, tot just un dia després de les eleccions europees, ha generat un ambient de intensa activitat política. En aquest context, les converses discretes sobre el futur polític de la regió han trobat un espai per desenvolupar-se sota l'ombra de la campanya europea.
L'elecció de la taula del Parlament català, especialment la presidència, és un esdeveniment de gran rellevància. El president de la taula no només té la responsabilitat de fixar les dates per a les sessions d'investidura, sinó que també elegeix el candidat a la presidència de la Generalitat. Aquest rol central converteix la presidència en una peça clau en els escacs polítics català.
En aquesta carrera política, Vox ha pres una postura ferma en declarar que no s'aliarà ni amb el Partit Popular (PP) ni amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per a l'elecció dels membres de la mesa del Parlament. Aquest posicionament pot tenir implicacions significatives, ja que les aliances que es formen per triar taula sovint prefiguren els pactes d'investidura. A Catalunya, però, aquests acords tendeixen a ser més complexos i variables.
Un aspecte central de la dinàmica actual és la competència entre socialistes i Junts per Catalunya (Junts) pel suport d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). ERC, amb un electorat dividit entre l'independentisme i una orientació esquerrà, es troba en una posició de poder per inclinar la balança. Marta Rovira, des de Ginebra, dirigeix les negociacions d'ERC, cosa que afegeix una dimensió internacional a les discussions.
Tant els socialistes com Junts han ofert la presidència del Parlament a ERC en un esforç per assegurar el seu suport a la investidura, tal com ha informat El Debat. Actualment, la taula és presidida per Junts i compta amb representació d'ERC, PSC i la CUP, mentre que Vox ha quedat exclosa tot i tenir més escons que la CUP. Hi ha la possibilitat de formar una nova taula liderada per ERC amb el suport del PSC, Junts i els Comuns, deixant fora el PP i Vox.
Amb Oriol Junqueras inhabilitat i Pere Aragonés fora del Parlament, els noms que sonen amb força per a la presidència del Parlament són Laura Vilagrà i Josep Maria Jové. El president elegit el 10 de juny tindrà la tasca de convocar un primer ple d'investidura per al 25 de juny. En aquesta sessió, ERC haurà de revelar la seva estratègia, ja que tant Salvador Illa com Carles Puigdemont tenen aspiracions de ser investits com a presidents. El president del Parlament, després d'una ronda de consultes, decidirà qui té més possibilitats de ser elegit president.