El 12M atura les negociacions entre independentistes i Madrid

L'avançament de les eleccions autonòmiques a Catalunya el proper 12 de maig ha obligat a aparcar diverses negociacions entre el PSOE i l'independentisme, com el pacte fiscal i un possible finançament singular per a aquesta comunitat, així com la hipotètica celebració d'un referèndum, a la que Junts i ERC insisteixen i que el Govern rebutja.

També haurà d'esperar el traspàs de les competències en immigració i la llei de plurilingüisme perquè els ciutadans puguin adreçar-se a l'Administració General de l'Estat en qualsevol de les llengües cooficials. Aquests compromisos estan recollits als acords d'investidura signats pel PSOE amb ERC i Junts que van permetre Pedro Sánchez ser elegit de nou president del Govern.

D'aquests acords i altres pactes segellats posteriorment se'n deriven, a més, altres assumptes que ara queden suspesos temporalment, com la propera reunió de la Mesa de Diàleg entre el Govern Central i la Generalitat; mesures per afavorir el retorn d'empreses a Catalunya després del procés o el reconeixement dels drets històrics del règim local, entre d'altres.

ERC i Junts demanen una quota catalana

El finançament autonòmic de Catalunya és un dels punts clau de la relació entre PSOE i el separatisme encara que les postures semblen encara molt allunyades. ERC i Junts han manifestat la seva intenció de comptar amb un finançament singular i fins i tot transitar a un model similar al de la quota basca. És a dir, pretenen recaptar el 100% dels impostos que es paguen en aquesta comunitat i després abonar una quantitat a l'Estat.

El Govern, a priori, s'oposa i busca una negociació per al nou model de finançament autonòmic que impliqui totes les comunitats i no només Catalunya. El rebuig és més gran entre els barons socialistes a l'assenyalar que trenca la solidaritat entre espanyols, com va dir el president d'Astúries, Adrián Barbón, que no sol confrontar amb la direcció nacional del partit.

Aquesta proposta de gestionar tots els impostos a Catalunya ja l'havia inclòs Junts en el seu acord d'investidura amb el PSOE signat el mes de novembre passat i ara l'ha tornat a posar sobre la taula ERC en boca del president Pere Aragonés. No obstant, a Ferraz intenten restar-li transcendència i assenyalen que és una mesura oportunista que ERC treu ara per entrar en campanya, sabent que no és possible.

Aragonés, no obstant, va afirmar que va de debò i va advertir que el PSOE ja va titllar d'impossibles i inconstitucionals els indults i l'amnistia i al final va acabar assumint les dues mesures.

Xoc pel referèndum

També queda per resoldre la qüestió del reconeixement nacional de Catalunya i la possible celebració d'un referèndum, a què no renuncien ERC i Junts. Els de Puigdemont ho van deixar per escrit a l'acord d'investidura signat amb el PSOE, on deien que proposarien la celebració d'un referèndum d'autodeterminació emparat a l'article 92 de la Constitució. Els socialistes, encara que van permetre aquesta menció al document, assenyalaven que la seva aposta era el desenvolupament de l'autogovern.

Ara des d'ERC ho han tornat a posar a sobre de la taula i aquesta mateixa setmana la seva secretària general Marta Rovira va afirmar que ja han demanat al PSOE celebrar un referèndum "vinculant i amb validació internacional" i estan esperant que ells facin la seva proposta.

El PSOE, per contra, nega que estigui negociant un referèndum d'autodeterminació i novament atribueix aquestes declaracions a la pugna entre ERC i Junts per veure qui és "més independentista".

Tot i això, en l'acord d'investidura segellat entre PSOE i ERC, obrien la porta a realitzar algun tipus de consulta en assenyalar que les dues formacions han d'abordar "el debat sobre la manera com els acords als quals es pugui arribar sobre el marc polític de Catalunya puguin ser ratificats pel poble català”.

En punt mort s'ha quedat alhora la llei orgànica de garantia del plurilingüisme que Sánchez es va comprometre a aprovar a la reunió que va mantenir amb Aragonès a finals de desembre a Barcelona. Aquesta norma pretén assegurar que tots els ciutadans puguin adreçar-se a l'Administració General de l'Estat en qualsevol de les llengües oficials.

Llei orgànica sobre immigració per a Catalunya

Una altra negociació que ha quedat pendent, en espera que s'obrin les urnes, és el traspàs de les competències d'immigració a Catalunya. Junts va arrencar aquest compromís als socialistes a canvi de recolzar la convalidació de diversos reials decrets lleis el mes de gener passat. Els de Carles Puigdemont van portar la negociació fins a l'últim minut i van fer valer que els seus vots eren imprescindibles perquè el Govern tirés endavant les mesures.

Després de tancar el pacte, Junts va assegurar que implicava assumir les competències integrals en aquesta matèria i va obligar Sánchez a posar límits i aclarir que el control de les fronteres i la potestat per expulsar migrants seguiria a les mans de l'Administració Central.

En tot cas, el traspàs de competències es formalitzarà mitjançant una llei orgànica específica per a Catalunya que està pendent de desenvolupament, que a més a més ha d'anar acompanyada dels recursos necessaris perquè l'administració autonòmica assumeixi les competències cedides.

En aquest acord tancat al gener es recollien altres compromisos que encara no s'han formalitzat com la reforma de la llei de societats de capital mitjançant Consell de Ministres per revertir el reial decret aprovat pel PP el 2017 i facilitar que les empreses que van sortir de Catalunya durant el procés hi tornin a establir la seva seu.

El PSOE també va prometre multiplicar per cinc -fins a 6,2 milions d'euros- els fons per a la digitalització de l'administració de Justícia a Catalunya i que l'Estat assumeixi la totalitat del cost dels descomptes i les bonificacions del preu del transport públic. Finalment, van acordar que es reconeixerien els drets històrics de Catalunya en matèria de règim local.

En aquest mateix acord, es van pactar altres punts que ja s'han fet realitat, com ara la publicació de les dades oficials per calcular les balances fiscals --una reivindicació històrica de l'independentisme per intentar demostrar que surt perdent amb els fons que rep de l'Estat-- -. També, l'eliminació de l'IVA de l'oli, que ja s'ha registrat al Congrés i previsiblement entrarà en vigor al'abril.