Cas del '3 per cent': l'AN rebutja arxivar-lo davant de la petició del PDeCAT

L'Audiència Nacional ha rebutjat la petició del PDeCAT d'arxivar la causa de l'anomenat '3 per cent' respecte d'aquesta extinta formació política i que se'n declarés extingida la responsabilitat civil i penal en aquest procediment.

Així consta en una resolució de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, en què el tribunal recorda que la representació legal del PDeCAT havia sol·licitat l'arxiu definitiu del procediment en haver acordat pel Jutjat Mercantil 8 de Barcelona l'extinció de la persona jurídica de la formació esmentada.

La Secció Segona, encarregada de l'enjudiciament d'aquesta causa, basa la seva negativa en la sentència del Ple del Tribunal Suprem 324/2017 en què assenyala que “encara que la inscripció de l'escriptura d'extinció i la cancel·lació de tots els seients registrals de la societat extingida comporta, en principi, la pèrdua de la seva responsabilitat jurídica, ja que no pot operar al mercat com a tal, conserva aquesta personalitat respecte de reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts, que haurien d'haver format part de les operacions de liquidació”.

Indica que aquesta sentència apunta que a aquests efectes relacionats amb la liquidació de la societat, aquesta segueix tenint personalitat i per això capacitat per ser demandada”.

En opinió de la Sala, una interpretació coherent de la dita sentència avala que en aquesta causa es pugui mantenir la capacitat per ser part de l'extint PDeCAT i que es reconegui la legitimitat de la seva administració concursal per continuar actuant per mitjà de la seva representació processal a efectes de que la societat pugui ser defensada a l'acte del judici.

El cas del 3%

Cal recordar que va ser el novembre del 2022 quan el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va acordar l'obertura de judici oral respecte de les formacions polítiques PDeCAT i CDC i els extresorers d'aquesta última Germá Gordó, Daniel Osácar i Andreu Viloca a l'anomenat 'cas 3 per cent', l'estructura posada en marxa suposadament per finançar aquest partit de forma il·legal a través de licitacions d'obra pública.

A la seva resolució, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 acordava l'obertura de judici oral respecte d'un total de trenta persones físiques, entre elles polítics, empresaris i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i de setze persones jurídiques i assenyalava la Sala Penal com l'òrgan competent per a l'enjudiciament d'aquests fets.