Carles Puigdemont en un míting amb unes urnes per votar

El CdRep votarà des d'aquest dijous si vol Puigdemont de nou com a president

Després de la campanya electoral, que s'ha allargat del 5 al 14 de febrer, els comicis començaran dijous a les 9.00 hores de dilluns a dilluns a les 9.00 hores.

Les bases del Consell de la República (CdRep) voten a partir d'aquest dijous i fins dilluns la possible reelecció de l'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont al capdavant de l'entitat, que s'enfronta a dos candidats més.

Puigdemont competirà per presidir l'entitat amb l'advocat i regidor de Canet de Mar (Barcelona) Jordi Castellà i amb el periodista de Palma Lluís Felipe Lorenzo.

Després de la campanya electoral, que s'ha allargat del 5 al 14 de febrer, els comicis començaran dijous a les 9.00 hores de dilluns a dilluns a les 9.00 hores.

En un termini màxim de 24 hores després de la finalització de les votacions, la sindicatura electoral en farà l'escrutini general i haurà de fer públics els resultats.

Entre el 21 i el 22 de febrer, els candidats poden presentar reclamacions a la sindicatura electoral sobre els resultats.

Aquests hauran de resoldre'ls els dos dies posteriors per poder proclamar definitivament el president del CdRep el dissabte 24.

Posteriorment, el president elegit tindrà la potestat de formar el "nou govern" i acabarà l'actual etapa en funcions de l'equip actual.

Vídeo de Puigdemont

En un vídeo que ha enviat els registrats del CdRep, Puigdemont ha demanat participació i suport a les bases per ser reelegit com a president de l'entitat.

El missatge que els ha traslladat és: "Moltes gràcies pel vostre suport per endavant i espero que ens puguem veure molt aviat".

Segons Puigdemont, cal reforçar elements troncals per a l'èxit del procés independentista, en primer lloc el de la unitat, tot i considerar que no pot ser un pretext per no avançar.

Amb una candidatura continuista, l'expresident català vol que el CdRep sigui un espai de coordinació del moviment independentista.

A més, vol continuar treballant "per la internacionalització de la causa catalana i ganes de suports a l'exterior", promoure la complicitat entre les diferents regions amb què comparteixen llengua i cultura.

Els altres dos candidats

L'advocat i regidor de Canet de Mar (Barcelona) Jordi Castellà és autor del llibre 'La Via Guineana per fer efectiva la independència' (2023) i 'El llibre blanc del dèficit fiscal municipal de Catalunya' (2024).

Defensa que l'única solució legal, pacífica i democràtica possible per a la independència de Catalunya és sol·licitar "el reconeixement previ del dret a l'autodeterminació i la independència a les Nacions Unides", seguint l'exemple d'altres nacions com Guinea Equatorial, Palestina o el Sàhara Occidental , per disposar de la protecció internacional necessària per fer-la efectiva.

L'altre candidat, el periodista Lluís Felipe Lorenzo, s'inspira en el llibre 'El Sol surt pel sud' de Joan Riera Frau i proposa negociar amb Algèria la creació d'un microestat a Bab-el-oued (barri on assegura que es parlava català fa 30 anys) amb l?únic requisit que el català fos l?única llengua llatina oficial i mantenir la llibertat religiosa.

Un cop es creés aquest microestat, defensa que s'hauria d'insistir en el reconeixement del resultat de l'1-O "sense donar marge a cap negociació que l'invalidi o que reconegui que hi va haver delicte objecte d'una possible amnistia" perquè, segons la seva opinió, amnistia és admetre el delicte.