Ciutadans aconsegueix menys vots que el PACMA i desapareix del Parlament

Cs no ha aconseguit representació al Parlament a les eleccions d'aquest diumenge, en perdre uns 136.258 vots respecte al 2021 i quedar-se en un 0,71%, per sota de Pacma (1,08%) --amb el 98,93% de les paperetes comptades--, després que el 2017 depassessin el milió de suports i obtinguessin 37 diputats.

El candidat, Carlos Carrizosa, ha comparegut aquest diumenge i ha afirmat que el partit tornarà a presentar-se a les properes eleccions catalanes i ha atribuït la pèrdua dels 6 escons a la població "desmobilitzada" que no ha acudit a les urnes.

Al llarg de la campanya, Carrizosa va estar animant la mobilització del vot constitucionalista per forçar, segons les seves paraules, que el candidat del PSC, Salvador Illa, no pacti amb les forces independentistes.

Amb els resultats d'aquest diumenge, que esborren els taronges del tauler català, s'acaba un descens que ja van iniciar a les anteriors eleccions catalanes del 2021, quan van passar de ser la primera força del Parlament a la setena amb un total de 141.964 vots i 6 diputats.

"Ningú a Espanya ha sortit d'un parlament i ha tornat a entrar-hi, però nosaltres ho farem", ha afirmat Carrizosa, que ha recalcat que l'honradesa i honorabilitat dels seguidors del partit.

Amb la polarització que va provocar l'1-O, la declaració d'independència i l'aplicació del 155, Cs va aconseguir la victòria el 2017 i va concentrar part del vot contrari a la independència amb uns resultats històrics: 36 diputats i més d'un milió de vots.

Tot i això, el partit llavors liderat per Inés Arrimadas no va ser capaç de traduir aquesta victòria electoral en una aliança parlamentària i l'independentisme va fer valer la seva majoria absoluta per repetir al Govern, encara que la formació taronja va ser el principal partit de l'oposició a la Cambra catalana durant tota la legislatura.

L'error de deixar marxar a Arrimadas

La marxa d'Arrimadas al Congrés --que en aquesta campanya Carrizosa ha admès que va ser un "error"--, el declivi de resultats a les eleccions generals i la dimissió d'Albert Rivera al capdavant del partit van començar a desgastar Cs també a Catalunya , i no han pogut revertir els mals resultats que auguraven les enquestes des de fa mesos.

Durant aquesta legislatura, el que va ser portaveu al Parlament, Nacho Martín Blanco, va anunciar que deixava el partit per, 24 hores després, explicar que fitxava pel PP com a candidat per Barcelona a les eleccions generals del 23 de juliol del 2023: "He perdut l'esperança en la capacitat d'aquest partit i la seva viabilitat en endavant", va dir en roda de premsa.

Han evitat la coalició amb el PP

La candidatura de Carrizosa ha buscat durant la campanya situar-se com el principal partit constitucionalista i apel·lar al vot útil que va aconseguir aglutinar el 2017, aquesta vegada per evitar un altre govern independentista o un tripartit, i alhora ha estès la mà als socialistes per formar govern .

Amb la convocatòria electoral, el PP i Cs van explorar una fórmula de col·laboració, si bé la formació d'Alberto Núñez Feijóo va deixar clar que es presentarien amb el seu nom i les seves sigles, i "sense coalició", cosa que els de Carrizosa van declinar perquè textualment hauria estat anar en una llista "embridada" pels interessos de Gènova.