La Comissió de Venècia ha avisat, al seu informe preliminar, que els criteris de la llei d'amnistia "no s'han de dissenyar per cobrir individus concrets", alhora que ha qüestionat el procediment d'urgència de la norma "atesa les conseqüències de llarg abast i la naturalesa sovint controvertida d'aquestes lleis”.
Fonts del Consell d'Europa han assenyalat, a més, que encara no hi ha cap informe definitiu. D'aquesta manera, el text preliminar se sotmetrà a debat els propers 15 i 16 de març, on es preveu que hi haurà discussió i possible canvi via esmenes. De tal manera, el document definitiu s'haurà d'aprovar al plenari.
Així, l'informe assenyala que "no hi ha cap problema de separació de poders" mentre "la decisió sobre l'amnistia és adoptada pel jutge sobre la base dels criteris generals continguts" a la llei.
La Comissió de Venècia assenyala que les amnisties "han d'ajustar-se a la Constitució" i que el control de constitucionalitat "es farà a través dels òrgans i procediments previstos, el dret internacional, en particular el dret dels drets humans". Assenyala a més que la qüestió de constitucionalitat l'ha de resoldre el Tribunal Constitucional i que la Comissió no és la competent en aquest sentit. A més, no entra a avaluar-ne la compatibilitat amb el dret de la Unió Europea.
En aquest punt, la Comissió de Venècia exposa que les amnisties "solen estar motivades per raons de reconciliació social i política", que són "objectius legítims" però als quals ha de seguir un procediment que "ha d'inspirar-se en la inclusió, la participació, un calendari adequat i debats públics”. Per tant, entén que la tramitació de la llei d'amnistia no és apropiada fer-la per la via d'urgència "atesa les conseqüències de llarg abast i la naturalesa sovint controvertida d'aquestes lleis".
Així, assenyala que "atès que les amnisties són mesures impersonals que s'apliquen a totes les persones oa determinades classes de persones, els criteris no s'han de dissenyar per cobrir individus concrets". "Les amnisties han de perseguir un objectiu legítim en interès de la comunitat", recalca, alhora que afirma que "la unitat nacional i la reconciliació social i política són objectius legítims de les amnisties". "En opinió de la Comissió, la proporcionalitat exigeix que, en cada cas concret, l'amnistia proposada sigui un mitjà adequat per aconseguir en darrera instància la unitat i la reconciliació", destaca.
A més, avisa sobre les comissions d'investigacions a jutges en seu parlamentària que a aquests no se'ls pot exigir que informin sobre el fons dels casos que han decidit "ningú aliè al Poder Judicial".
Finalment, la Comissió de Venècia observa que el projecte de llei d'amnistia s'ha presentat amb "una consulta limitada del públic, de les parts interessades i d'altres institucions de l'Estat", suscitant "una profunda i virulenta divisió a la classe política, a les institucions, a les autoritats espanyoles ia la societat".
Per això, la Comissió anima a prendre "el temps necessari per entaular un diàleg significatiu en un esperit de cooperació lleial entre les institucions de l'Estat" i l'oposició "per aconseguir la reconciliació social i política".
Tot i això, la Comissió de Venècia fa tres recomanacions quant a l'àmbit material i temporal d'aplicació del projecte de llei d'amnistia. D'una banda, recomana definir "de manera més precisa l'àmbit material i temporal" d'aplicació de la norma, "per fer més previsibles els efectes de la llei". Diu que l'amnistia s'ha d'atenir a la seguretat jurídica, "ja que altrament soscavaria la confiança pública en l'observança i el respecte de la Constitució i la llei".
De fet, la Comissió subratlla que la llei "haurà de ser interpretada i aplicada pels jutges en cada cas per determinar si cada cas es pot acollir a l'amnistia". "La manca de claredat i determinació del seu àmbit d'aplicació comporta el risc que sorgeixi un gran nombre de casos i controvèrsies sobre la correcta aplicació de la llei", avisa, alhora que alerta que "es corre el risc de traslladar els conflictes de l'àmbit polític al judicial", cosa que "no seria coherent amb la finalitat de l'amnistia com a tal".
Vincles amb referèndum de 2017
Pel que fa a la igualtat a la llei, l'informe exposa que considera que l'enllaç entre "les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l'1 d'octubre de 2017, la seva preparació o les seves conseqüències" i els actes coberts per la amnistia no és "prou forta" perquè "l'amnistia també podria cobrir molts ciutadans que han comès delictes ordinaris que tenen poc o res a veure amb les tensions socials que van donar lloc a la llei d'amnistia".
"Això faria qüestionable la justificació dels privilegis especials i vulneraria el principi d'igualtat respecte als qui han comès els mateixos delictes comuns per altres motius o durant períodes diferents, i no es beneficien de la despenalització que suposa l'amnistia", diu la comissió , que "reitera la recomanació de definir de manera més restrictiva i precisa l'àmbit d'aplicació de l'amnistia".
D'altra banda, l'esborrany fa referència que al projecte de llei els actes tipificats com a delictes de terrorisme --amb excepcions addicionals-- "només queden exclosos de l'amnistia si ha recaigut sentència ferma". "En general, l'amnistia s'aplica també als procediments pendents, i per això el criteri de la fase del procediment" és "irrellevant", apunta.
A instàncies del Senat
La Comissió de Venècia va iniciar l'estudi de la Llei d'Amnistia que van pactar el PSOE i les formacions independentistes, després d'una petició que va fer el Senat, a instàncies del PP.
De fet, una delegació de la Comissió de Venècia va visitar Espanya els dies 8 i 9 de febrer per reunir-se amb grups parlamentaris de Congrés i Senat, el Govern, experts constitucionals i associacions judicials, entre d'altres, per demanar informació sobre la iniciativa.
En aquesta visita, els membres de la comissió es van centrar en els tràmits de la proposició de llei, tant al Congrés i al Senat, però no van entrar a valorar-ne el contingut, ni van demanar detalls sobre els delictes de terrorisme. De fet, un dels membres va deixar clar als diputats que la seva funció no és valorar la idoneïtat de la futura llei, sinó únicament analitzar si s'han seguit els procediments tècnics adequats durant la seva tramitació.
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha celebrat la decisió recalcant que “l'amnistia és una eina per a la reconciliació”. "I a més compleix les estàndards internacionals. És impecable i és positiva", ha escrit en xarxes.