Els Comuns avancen la seva Assemblea Nacional després dels resultats electorals

Comuns avançarà al novembre la IV Assemblea Nacional per renovar el seu projecte després dels resultats electorals de les catalanes i europees, que “no han estat els esperats, a més de dibuixar un nou panorama polític, on l'extrema dreta cada cop té més força”.

Ho ha decidit aquest dissabte al Consell Nacional, amb la finalitat de "redefinir l'estratègia política, les aliances i els canvis organitzatius" ja pensant en el proper cicle electoral amb les municipals del 2027, informa el partit en un comunicat.

La coordinadora dels Comuns i líder del grup al Parlament, Jéssica Albiach, ha justificat avançar l'assemblea: "És la millor demostració que tenim ambició de majories, que tenim ambició de transformació i que no ens hem vingut a conformar".

La trajectòria dels Comuns a la política

Els Comuns, oficialment coneguts com a Catalunya en Comú (Catalunya en Comú), són un partit polític progressista i d'esquerra a Catalunya, Espanya. La seva història està marcada per la confluència de diferents moviments socials i polítics que van cercar una alternativa als partits tradicionals.

La història dels Comuns va començar el 2014, en el context d'una desafecció creixent cap als partits polítics tradicionals i una demanda creixent de polítiques socials més justes i participatives. Aquell any, el partit Podem, liderat per Pablo Iglesias, va irrompre a l'escena política espanyola, capturant el descontentament de molts ciutadans afectats per la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat. A Catalunya, aquest esperit de canvi va trobar una expressió particular degut a la forta identitat regional i al moviment independentista.

El 2015, a les eleccions municipals, es va formar la plataforma Barcelona en Comú, una coalició de partits i moviments socials progressistes, entre ells Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i el mateix Podem. Liderada per Ada Colau, una activista coneguda pel seu treball en defensa del dret a l'habitatge, Barcelona a Comú va guanyar les eleccions i Colau es va convertir en l'alcaldessa de Barcelona.

L'èxit de Barcelona a Comú va impulsar la idea de replicar aquesta fórmula a nivell autonòmic. El 2016, diversos partits i moviments progressistes es van unir per formar Catalunya a Comú, amb la intenció de presentar-se a les eleccions autonòmiques catalanes. Aquest nou partit buscava oferir una alternativa que defensés tant la justícia social com el dret a decidir dels catalans, sense alinear-se necessàriament amb la causa independentista.

Des de la seva formació, Catalunya en Comú ha treballat per consolidar la seva posició a la política catalana, advocant per polítiques progressistes en temes com l'habitatge, el medi ambient, la igualtat de gènere i els drets socials. Han col·laborat amb altres partits d'esquerra i han mantingut una actitud crítica cap a les polítiques neoliberals i les restriccions imposades pel govern central espanyol.

La figura d'Ada Colau ha estat central a la identitat dels Comuns, ja que el seu lideratge a Barcelona ha demostrat la capacitat del partit per governar i aplicar els seus principis a la pràctica. A nivell autonòmic, els Comuns han tingut un paper important en les coalicions i els pactes polítics, influint en la direcció de les polítiques públiques a Catalunya.