Concert Econòmic Basc: així funciona el model a què aspira Catalunya

Un dels temes de candent actualitat aquestes últimes setmanes del "finançament singular" de Catalunya i els acords als quals pretén arribar amb el Govern estatal. Una de les aspiracions catalanes és arribar a tenir alguna cosa semblant al Concert Econòmic Basc, però molta gent segueix sense saber en què consisteix. Repassem aleshores alguns dels seus punts clau per entendre'l.

El Concert Econòmic Basc és un sistema singular de finançament que permet a la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV) ia la Comunitat Foral de Navarra recaptar i gestionar els seus propis impostos, en lloc de dependre de les transferències del govern central, cosa que atorga una més autonomia financera a aquestes regions.

L'origen del Concert Econòmic Basc

El Concert Econòmic Basc té les seves arrels al segle XIX, durant el regnat d'Isabel II, com un mecanisme per integrar les províncies basques al sistema fiscal espanyol sense perdre els seus privilegis històrics, coneguts com a furs. Aquests furs garantien a les províncies basques una autonomia considerable, incloent-hi l'exempció de certs impostos nacionals i la gestió independent d'altres tributs.

El primer concert econòmic formal es va establir el 1878, després de la tercera guerra carlina, amb l'objectiu de pacificar les províncies basques i consolidar la unitat de l'Estat espanyol. A canvi de reconèixer la sobirania fiscal de l'Estat, les províncies basques podien continuar gestionant els seus impostos, però havien de contribuir al pressupost nacional mitjançant el pagament d'una quota.

Tot i que aquest model econòmic té les seves arrels al segle XIX, la seva versió moderna s'estableix després de la Constitució de 1978. Les institucions basques recapten impostos directes i indirectes, com l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el Impost sobre el valor afegit (IVA).

Posteriorment, el País Basc aporta una quantitat, coneguda com la "quota", al govern central per cobrir serveis no transferits com a defensa, relacions exteriors i el sistema judicial.

El càlcul de la quota es fa mitjançant una fórmula que considera la riquesa relativa del País Basc en comparació de la resta d'Espanya. Aquest acord es revisa periòdicament per ajustar les contribucions i garantir lequitat fiscal entre les parts.

Beneficis i crítiques

El benefici principal del Concert Econòmic és l'autonomia fiscal que proporciona. Les autoritats basques poden dissenyar polítiques fiscals adaptades a les necessitats i característiques específiques de la vostra regió. Això ha permès una gestió més eficient dels recursos i ha contribuït a un nivell de vida relativament alt al País Basc.

Aquest model, però, també ha estat objecte de crítiques. Alguns sectors argumenten que el sistema és injust per a altres regions espanyoles, ja que el País Basc i Navarra es poden beneficiar d'una recaptació per càpita més gran sense contribuir proporcionalment als ingressos de l'Estat. Aquesta percepció ha alimentat tensions i debats sobre la solidaritat i equitat en el repartiment de recursos a Espanya.

El moviment independentista català ha mostrat interès al Concert Econòmic Basc com un model a seguir. La Generalitat de Catalunya busca més autonomia fiscal per gestionar els seus propis impostos i recursos. Els líders independentistes argumenten que un sistema similar permetria a Catalunya mantenir una major part de la seva riquesa i millorar-ne la gestió financera.

Tot i això, implementar un model similar a Catalunya enfronta desafiaments significatius. Requeriria una reforma constitucional i un acord polític ampli, cosa que és complexa atès el context de tensions entre el govern central i les aspiracions independentistes catalanes.