Un moment de la sessió d'aquest 30 de maig

El Congrés aprova definitivament la Llei d'Amnistia

Després del debat d'aquest 30 de maig, com calia esperar, la moció ha prosperat

La llei d'Amnistia ja és una realitat. Aquest dijous 30 de maig, després d'una jornada monogràfica de debat i la votació, el Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la legislació, amb 177 vots a favor i 172 en contra, i cap abstenció, per la qual cosa es va assolir més de la majoria absoluta, marcada a 176 vots.

Els grups han anat intervenint en ordre de menor a major representació, començant per UPN i acabant pel Partit Popular, la formació que més vots va obtenir a les eleccions del juliol de l'any passat.

La sessió ha viscut moments tensos després de la intervenció del líder de Vox, Santiago Abascal, que ha estat respost pel primer secretari de la cambra i membre dels Comuns.

Després d'això, han començat crits i insults creuats (amb acusacions com a neofeixistes i filonazis ) entre els diputats de la formació d'ultradreta i la resta de forces, que ha portat la presidenta Francina Armengol a cridar l'ordre i amonestar alguns dels assistents a la sessió.

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha estat el gran absent a la sessió, de manera que el ponent del PSOE ha estat el castellonenc Artemi Rallo, que ha assegurat que són "nous temps per a l'acord i el diàleg" i ha donat la enhorabona a Catalunya.

Feijóo, per part seva, ha titllat l'aprovació de "corrupció política" i ha assegurat que aquest 30 de maig és "el dia de la defunció del PSOE".

L'abast de l'amnistia

Amb la llei amb el vistiplau, un dels dubtes que sorgeix n'és l'abast. Dimecres passat 29 de maig, Alerta Solidària va apuntar que la legislació empararia almenys 419 activistes i manifestants independentistes, un terç del total dels investigats inicialment.

Aquesta entitat ha comptabilitzat 1.168 persones objecte de diligències penals relacionades amb el procés. D'aquestes, el 51%, és a dir, 597 persones, han vist com se n'arxivaven les causes, mentre que al 49% restant, és a dir, 571 persones, se'ls han seguit endavant els procediments. De les 571 persones amb causes obertes, 143 (25%) encara estan en procés d'instrucció, un 22% (127) esperen judici i 12 (2%) esperen sentència.

Pel que fa als altres, que ja tenen sentència, el 27% del total, és a dir, 152 persones, han estat absoltes de tots els càrrecs, mentre que 137 persones, un 24% del total, tenen sentència amb condemna total o parcial. Per aquest motiu, Alerta Solidària considera que de les 571 persones amb causes obertes, si se'n resten les 152 amb sentència absolutòria, hi ha 419 persones que poden ser amnistiades, fet que suposa un 35% del total d'investigats inicialment.

Què faran els jutges?

Aquest 30 de maig, doncs, acaben mesos de batalles polítiques, amb el pas del text pel Congrés, el Senat i finalment de nou el Congrés, encara que ara cal veure què faran els jutges, que són els responsables d'aplicar-la.

El panorama és més que dubtós per als amnistiats, ja que tenen la cúpula del poder judicial clamant en contra de la nova llei. Dilluns passat 20 de maig tots els jutges espanyols van rebre a través del seu correu corporatiu una guia contra l'amnistia elaborada per Plataforma Cívica per la Independència Judicial a la qual es faciliten dos formularis per elevar qüestions d'inconstitucionalitat o prejudicials al Tribunal Constitucional (TC) i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que obligaria a paralitzar l'aplicació de la llei. El missatge va ser enviat a través del correu corporatiu del CGPJ.

Ara cal veure si els jutges faran cas a aquesta guia. En darrera instància, els magistrats hauran d'aplicar la llei, però les consultes al TC i al TJUE podrien allargar el procés.