El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castelló s'ha pronunciat aquest dilluns sobre la negativa de Suïssa a apreciar terrorisme en els disturbis atribuïts a 'Tsunami Democràtic': "Que cadascú digui el que vulgui; a la legislació suïssa opinen això, a la espanyola una altra cosa i cadascú segueix el seu camí".
Així s'ha manifestat en una conferència celebrada a Saragossa, al Pati de la Infanta de Fundació Ibercaja, sobre 'L'Audiència Nacional o la defensa de la democràcia'.
Va ser divendres passat quan es va donar a conèixer que l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa va respondre al titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 que es negava de nou a prestar-li auxili juidicial per localitzar la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
En el marc de la trobada, García Castellón també s'ha referit al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que té pendent la seva renovació des del desembre del 2018. Sobre aquest òrgan, el magistrat ha assegurat que compta amb "bons juristes, però la norma política mana".
Amb tot, ha defensat que el primer període de funcionament del CGPJ va ser del 1980 al 1984 i "va ser modèlic". "Era el primer, no hi havia experiència i, és una cosa sorprenent, va arribar l'any 1985, es va canviar la legislació i es va passar al que hi ha ara", ha dit per després afegir que "des del punt de vista professional i personal" li sembla "increïble".
Sobre la possibilitat que PSOE i PP arribin a un acord per a la renovació del Consell, García Castellón ha manifestat als mitjans de comunicació que "tant de bo", afegint: "No sé més, no en tinc ni idea".
Alhora, el jutge de l'Audiència Nacional ha al·ludit al 'lawfare', assenyalant que "s'ha tocat molts, però llavors no hi havia 'lawfare'" i s'ha preguntat "per què en diuen amor quan volen dir sexe, per què diuen 'lawfare' quan estan acusant de prevaricació; per què fer servir una paraula absolutament hipòcrita". "Es diu això de 'lladren, després cavalquem', ja que mosseguen alguns", ha afegit.
Respecte a la separació de poders, García Castellón ha defensat el model anglosaxó: "Trobo a faltar un sistema com l'anglosaxó, que és sota, cavall i rei, cadascun té les seves funcions i entrometre's de forma més o menys descarada suposa tota mena de penes de l'infern".
"És clar, nosaltres --a Espanya-- no estem en el sistema anglosaxó i mecanismes no n'hi ha, el que hi ha és tan limitat que no produeix satisfacció", ha apuntat.