Imatge de la intel·ligència artificial amb una foto del Parlament Europeu

Decisió històrica: s'aprova la primera llei europea sobre la intel·ligència artificial

S'espera que la UE ratifiqui definitivament la llei les properes setmanes, si bé no entrarà en vigor fins al 2026

El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres una llei pionera al món que regula l'ús de la Intel·ligència Artificial (IA), marcant així una fita significativa cap a la seva aprovació final a la Unió Europea (UE).

La nova normativa aborda aspectes clau com ara la propietat intel·lectual, la protecció dels drets fonamentals, els riscos per als ciutadans i la supervisió en espais públics.

Thierry Breton, Comissari Europeu de Mercat Interior, va expressar la seva satisfacció pel contundent suport del Parlament Europeu a aquesta llei, destacant-la com la primera norma global i vinculant per a una IA fiable.

El comissari francès, impulsor de la iniciativa, va afirmar que la UE es posiciona com a líder mundial en regulació de la IA i va subratllar la importància de regular de manera proporcionada però completa.

Amb 523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions, el Parlament Europeu va donar suport a l'acord a què van arribar representants de les tres institucions comunitàries l'any passat, que encara requeria l'aprovació del ple.

S'espera que la UE ratifiqui definitivament la llei les properes setmanes, si bé no entrarà en vigor fins al 2026.

La normativa estableix la permissivitat o prohibició de l'ús d'IA segons el risc que representi per als ciutadans, buscant ser un model global i enfortir la indústria europea davant de competidors com els Estats Units i la Xina.

En termes generals, la llei prohibeix la vigilància massiva en espais públics, encara que autoritza l'ús de càmeres d'identificació biomètrica per les forces de l'ordre, amb autorització judicial, per prevenir amenaces terroristes imminents o per localitzar persones implicades en delictes greus com a terrorisme, tràfic de persones o explotació sexual.

A més, la legislació imposa obligacions als sistemes d'IA generativa, com ChatGPT d'OpenAI o Bard de Google, exigint la identificació de contingut generat per IA i garantint el respecte dels drets d'autor a les dades utilitzades per al seu entrenament.

S'identifiquen també sistemes d'IA d'alt risc, com aquells que podrien influir en resultats electorals o que les entitats financeres utilitzen per avaluar la solvència creditícia, que només es podran comercialitzar si els desenvolupadors garanteixen el respecte als drets fonamentals.

La normativa preveu la creació de l‟Oficina Europea d‟Intel·ligència Artificial, encarregada de coordinar l‟ús d‟aquesta tecnologia entre les autoritats nacionals i assessorada per un panell de científics i organitzacions de la societat civil.