Des de quan hi ha la jornada de reflexió?

La tretzena legislatura de la Generalitat de Catalunya arriba al final. I, amb ella, la campanya electoral adreçada a les eleccions catalanes d'aquest diumenge, 12 de maig. Un dia transcendental per al futur de la població catalana, que requereix la seva participació. I, per tant, requereix una reflexió. Requereix que la gent pensi quina papereta dipositarà a l'urna el 12M.

Per això, hi ha la jornada de reflexió. És un concepte fonamental en els processos electorals. Es refereix al dia previ a les eleccions, en què es prohibeixen les campanyes electorals, perquè hi hagi un període de tranquil·litat. Així, els ciutadans poden reflexionar sobre el vot de manera serena i sense influències externes. La jornada està dissenyada per garantir la llibertat de decisió dels votants i mantenir la neutralitat del procés electoral.

La jornada de reflexió es va establir per primer cop a Espanya el 1986, amb la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que determina que el dia anterior a les eleccions ha de ser un dia de silenci electoral. Durant aquest període, no es poden fer mítings ni actes públics de campanya, ni es permet la difusió de propaganda electoral a través de mitjans de comunicació com ara ràdio, televisió o xarxes socials.

El propòsit de la jornada de reflexió va més enllà del que és simbòlic, ja que busca crear un ambient de tranquil·litat perquè els electors puguin avaluar les propostes dels candidats i partits polítics de manera objectiva, sense interferències que puguin condicionar el seu vot. Es considera un dia crucial per a la democràcia, on es respecta l'autonomia del ciutadà per prendre decisions informades.