Junts continua vivint al Dia de la Marmota. El cap de llista de Junts i Lliures per Europa a les eleccions del 9 de juny, Toni Comín, ha explicat que promourà el debat sobre la "compatibilitat" d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i la Constitució espanyola, segons l'article 92, entre actors polítics i jurídics europeus.
Així ho recullen al programa electoral que Comín ha presentat aquest dimecres en roda de premsa acompanyat del número tres de la candidatura, Aleix Sarri, i que es divideix en tres eixos: internacionalització de la causa catalana, defensa dels interessos dels catalans, i posició catalana als principals debats europeus.
Per Comín, el debat sobre el dret a l'autodeterminació és compatible amb el projecte europeu i els seus tractats, ia més de reivindicar la "legitimitat" de l'1-O", ha assegurat que treballaran per construir aliances que permetin un coneixement més gran de Catalunya a exterior.
A més de defensar l'aplicació integral de l'amnistia i el seu encaix en el dret europeu i internacional, al programa recullen que exposaran el "doble estàndard" de la UE davant de violacions de principis de l'estat de dret en estats membres i que demanaran que siguin d'obligat compliment resolucions del Consell d'Europa, les sentències del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg o els pronunciaments dels comitès i els grups de treball de drets humans de l'ONU.
També ha posat èmfasi que volen que la Comissió Europea i el Parlament Europeu assumeixin com a propi el concepte de 'Grup Objectivament Identificable', que recull la sentència del TJUE en el cas de l'exconseller Lluís Puig de 31 de gener de 2023, perquè "obre la porta a una defensa real de les minories en aquells estats on es consideri que, malgrat que l'estat de dret funciona generalment bé, hi ha una persecució sistemàtica contra els membres d'un col·lectiu determinat”.
Què faran amb l'oficialitat del català?
A l'apartat de defensa dels interessos dels catalans, Comín s'ha compromès a continuar treballant per la "plena oficialitat del català" a la UE, qüestió que posaran al centre de la seva acció política: "Som els que més hem treballat i avançat en aquest objectiu, però és una batalla més lenta del que ens agradaria i complexa”.
Així, volen garantir el "dret a comunicar-se" en català a les institucions i òrgans de la UE, presentaran esmenes a la legislació europea per evitar que s'aparqui el català en qüestions com l'etiquetatge dels aliments o els drets dels consumidors.
En aquest apartat també inclouen els seus compromisos en agricultura i pesca; per al sector econòmic, on es comprometen a lluitar per l'economia catalana, especialment de les petites i mitjanes empreses, ia promoure un sistema financer català, i en altres camps com el dels drets laborals i el dels consumidors, industrialització verda i digital, educació, cultura i transport i mobilitat, en què volen potenciar la logística ferroviària i seguir apostant pel Corredor Mediterrani.
Aportacions de Catalunya als debats europeus
El tercer dels eixos del programa incideix en la necessitat que des de Catalunya facin aportacions als grans debats europeus que es presenten els propers anys, i en aquest capítol Comín considera que és fonamental presentar una “proposta pròpia” de reforma de la UE .
Així, defensaran la reforma del Tractat de Lisboa per dotar el Parlament Europeu d'iniciativa legislativa, recolzaran la supressió del requisit d'unanimitat en les decisions de política exterior i seguretat i prioritzaran una reforma que doni "poder real" als ciutadans per triar el president de la Comissió Europea, entre d'altres punts.
Al programa també fan aportacions sobre governança econòmica i fiscal, política monetària, medi ambient i transició energètica, migració i asil, política de desenvolupament i comercial, i política exterior, seguretat i defensa, en què reclamen a la UE un paper de lideratge en la resolució de conflictes internacionals i en què, malgrat donar suport a l'aliança euroatlàntica amb els Estats Units, afegeixen la "necessitat" que Europa pugui dur a terme una política exterior amb més autonomia estratègica.
Què passarà amb Puigdemont?
Després de confiar que el candidat de Junts+ a les eleccions al Parlament, Carles Puigdemont, acabarà sent investit president de la Generalitat, ha assegurat que el seu paper serà "més robust" a l'objectiu de la internacionalització de la causa catalana.
"El grau de coneixement de Puigdemont a Europa és molt alt. És un actiu que continua sent imprescindible per seguir amb el procés que ens ha de portar a ser un estat independent", ha ressaltat.
En preguntar-li si s'afiliaran a algun grup, Comín ha demanat esperar a veure com es conforma la futura Eurocàmera i quins són els grups que es creen a la propera legislatura, però ha deixat clar que només se sumaran als que empatitzin, com a mínim, i respectin el procés independentista català i tinguin posicions similars a la resta de qüestions.
"Això ens orienta cap als grups progressistes en un sentit ampli del concepte. A partir d'aquí, wait and see", ha destacat el cap de llista, que també ha cridat a esperar a veure quins partits s'incorporen als grups, malgrat a afegir que el fet d'estar al grup de no inscrits en aquest mandat no els ha incomodat ni limitat la seva acció.