EH Bildu aconseguiria a les properes eleccions al Parlament Basc del proper 21 d'abril entre el 34,2 i el 35,1% dels vots i superaria lleugerament el PNB, que obtindria entre el 32,6 i el 33,5% dels vots sufragis. Per tant, la diferència entre les dues formacions nacionalistes, que es disputen l'hegemonia política a Euskadi, seria de dècimes, encara que la llista encapçalada per Pello Otxandiano donaria el sorpasso en vot a la candidatura liderada per Imanol Pradales.
El CIS ha realitzat l'enquesta 'Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc', realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes, que reflecteix també que el PSE-EE es consolidaria com a tercera força entre el 13,3 i el 14 ,1% de les paperetes. El seguiria el PP, que passaria a ser quarta força del Parlament Basc, entre el 6,7 i el 7% dels sufragis.
Elkarrekin Podemos, que abans avantatjava en vots els populars, encara que amb la suma d'Ezker Anitza-IU, en aquesta ocasió aconseguiria entre 3,1 i 3,2% dels vots, però aquesta vegada es presenta la formació morada sense IU i amb Aliança Verda.
Per part seva, Sumar, que es presenta per primera vegada com a coalició a aquests pròxims comicis --amb la concurrència de Sumar Mugimendua, Ezker Anitza, Equo Berdeak i Más Euskadi-Euskadi Eraiki--, obtindria un percentatge d'entre el 3,1 % i el 3,6%, i Vox entre el 2,7% i el 3%.
Es dispara Bildu respecte al 2020
La pujada més important, segons el CIS, l'experimentaria EH Bildu, que fa quatre anys va aconseguir un 27,6% dels sufragis. Ara podria aconseguir entre sis i set punts i mig més, ja que el sondeig li dóna un percentatge entre el 34,2 i el 35,1. Per la seva banda, el PNB veuria reduïts els seus suports entre cinc o sis punts, en preveure l'enquesta que, en aquesta ocasió, sumaria com a mínim un 32,6% i com a molt el 33,5%.
Els socialistes, que el 2020, van aconseguir el 13,52% dels sufragis, obtindria un resultat similar amb una variació de dècimes amunt o avall, ja que el CIS li atorga un percentatge del 13,3% i el 14,1% de les paperetes.
Passaria el mateix amb el PP, que es col·loca en quart lloc, però gràcies a la pèrdua de vots d'Elkarrekin Podemos, que fa quatre anys el va superar en sufragis, però van empatar sis escons.
Els populars, que en aquestes eleccions no es presenten amb Ciutadans, com va passar en les anteriors, va aconseguir un 6,71% a les passades autonòmiques i ara aconseguiria entre el 6,7% i el 7%.
Elkarrekin Podemos, que el 2020 va obtenir el suport del 7,97% de l'electorat, perdria gairebé cinc punts, en atribuir-li l'enquesta un percentatge d'entre 3,1 i 3,2% dels vots. De manera clara, els penalitza la divisió en aquest espai d'esquerra confederal, ja que Sumar, que es presenta per primer cop, aconseguiria entre el 3,1% i el 3,6%.
Per la seva banda, Vox podria incrementar fins a un punt el percentatge de paperetes, ja que fa quatre anys va obtenir un 1,94%, i ara podria aconseguir entre un 2,7% o 3%.
VALORACIÓ DE CANDIDATS
En la valoració de candidats a la presidència de l'Executiu Basc només n'aproven dos, si bé el candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat pels enquestats, amb 5,51 punts sobre 10, seguit del candidat del PNB, Imanol Pradales , amb un 5,47. En tercera posició se situa el socialista Eneko Andueza, amb un 4,70, seguit de la candidata de Podem, Miren Gorratxategi, amb un 4,41.
La candidata a lehendakari de Sumar, Alba García, obté una puntuació de 3,93 i el popular Javier d'Ándrés un 2,79. La nota més baixa és per a la candidata de Vox Amaia Martínez, un 1,96.
El candidat que els bascos creuen que més es preocupa pels problemes d'Euskadi és Pello Otxandiano, amb un 25,7%, seguit de Pradales amb el 24,8% i Andueza amb un 5%. Els segueixen Miren Gorrotxategi (2,5%), Javier de Andrés (2,2%), Alba García (1,3%) i Amaia Martínez (1,0%).
El 28,2% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, mentre que un 26,8% desitja que ho sigui Otxandiano i un 8,9% el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% es decanta per Javier d'Andrés (PP), el 2,8% per la candidata d'Elkarrekin Podemos, Miren Gorrotxategi, un 1,8% per Alba García, i un 1,7% per l'aspirant de VOX, Amaia Martínez.
Més de la meitat de bascos no estan interessats a les eleccions
D'altra banda, l'enquesta del CIS reflecteix que el 42,7% dels bascos assegura estar seguint amb molt o força interès les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 56,6% afirma tenir poc o cap interès sobre el tema.
Per a un 28,9% dels enquestats EH Bildu és la candidatura que està plantejant assumptes de més interès per a Euskadi i per a un altre 25,1% és el PNB. A distància se situen PSE-EE (7,8%), PP (2,3%), Elkarrekin Podemos-Alianza Verde (1,5%), Vox (1%) i Sumar (0,9%). El 14,7% dels bascos, tot i això, assenyala que cap dels partits i coalicions.
A la mateixa línia, les respostes sobre qui planteja assumptes d'interès personal pugen al 26,5% per a EH Bildu i al 21,1% per al PNB, mentre que un 18,5% indica que cap de les candidatures que es presenten. El 7,5% cita el PSE i la resta de partits se situen per sota del 4% de les mencions.
El PSOE guanyaria en unes eleccions generals
L'enquesta del CIS també ha preguntat als ciutadans quin partit votarien en cas de celebrar-se ara les eleccions generals. El PSOE seria recolzat pel percentatge més alt (un 24,5% del total), seguit d'EH Bildu, al qual recolzaria el 17,3% i el PNB (16,0%). El PP rebria el vot del 9,3%, Sumar el del 6,7% i Elkarrekin Podemos el del 3,1%. Només un 2,9% assegura que votaria Vox.
El 76,1% dels enquestats afirma que anirà amb tota seguretat a votar el 21 d'abril i un 5% sap segur que no ho farà. Un 11,6% creu que possiblement anirà a votar, un 2,0% possiblement no anirà al col·legi electoral i el 4,8% no sap realment què decidirà arribat el moment.
El 22% dels enquestats se situarien, en un espai definit com "el més a l'esquerra" i un 3,6% "el més a la dreta". En una franja intermèdia, se situaria el 16,3% dels bascos.