A les eleccions europees del proper 9 de juny, el Partit Popular guanyaria els comicis, segons la mitjana d'enquestes recopilada per El Independiente . Aquesta anàlisi, que reuneix tots els estudis publicats durant el mes de maig, prediu que el PP obtindria 24 escons i el 35,13% dels vots.
Aquest resultat representa un ascens notable respecte als comicis del maig del 2019, quan el PP va obtenir 13 escons (20,13% dels vots), tot i que posteriorment va sumar un escó addicional després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
El 2019, el PSOE, amb Josep Borrell com a candidat, va guanyar les eleccions amb 21 escons (32,84% dels vots), superant el PP. Tot i això, per a aquesta convocatòria, els socialistes, encapçalats per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, baixarien a 20 escons (29% dels vots). Tot i aquesta disminució, el PSOE manté una resistència considerable davant l'ascens del PP, reflectint una polarització creixent entre els principals partits.
El bloc de la dreta també mostra un creixement generalitzat. Vox, liderat novament per Jorge Buxadé, passaria de 4 a 6 eurodiputats, amb un 10,08% dels vots. Aquesta pujada s'atribueix en part al'absorció del vot de Ciutadans pel PP, mentre que els socialistes aconsegueixen sostenir-se amb transferències des de la seva ala esquerra.
Al costat de l'esquerra, Podem, liderat per Irene Montero, obtindria 2 escons (3,16%), mentre que Sumar, sota la direcció de Yolanda Díaz, arribaria a 4 escons (6,91%). Aquesta distribució marca un canvi significatiu respecte als 6 escons aconseguits per Unides Podemos el 2019.
El panorama nacionalista també experimenta canvis. Junts, que ha guanyat terreny a nivell autonòmic, perdria dos dels seus tres europarlamentaris, quedant-se amb un 2,54% dels vots. La coalició de partits nacionalistes com el PNB i la Coalició Canària mantindria el seu escó amb un 1,72%, encara que amb una disminució en el percentatge de vots. La coalició Ara Repúbliques, formada per ERC, EH Bildu i BNG, mantindria els tres escons, encara que amb una lleugera caiguda del 5,61% al 4,91%.
L'espectre polític europeu també s'enfronta a possibles noves aliances. El PP europeu ha mostrat interès a acostar-se a la ultradreta representada per Giorgia Meloni i el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
Les preferències dels votants reflecteixen un suport del 38% a l'actual coalició de conservadors, socialdemòcrates, liberals i verds. L'opció d'una aliança entre el PPE i la ultradreta obté un 20% de suport, mentre que un 31% no dóna suport a cap de les opcions i un 11% es mostra indecís.
En termes de fidelitat i transferència de vots, el PP reté el 85% del seu electorat, mentre que el PSOE manté el 74%. Unides Podem es divideix, amb una part important del seu votant movent-se cap a Sumar i el PSOE. Ciutadans, en gran part, transfereix el vot al PP, amb fraccions menors cap al PSOE i Vox. Aquesta dinàmica podria alterar significativament els resultats finals, especialment amb un 16,3% de votants encara indecisos.