ERC introdueix un canvi important en el seu reglament, en vista de la investidura
El Consell Nacional d'ERC ha aprovat aquest dissabte el reglament intern que permetrà consultar la militància quan la direcció del partit ho consideri oportú, en cas d'un acord hipotètic per a la investidura del nou president de la Generalitat.
Segons ha informat el partit en un comunicat, si es dóna la necessitat de fer una consulta interna, es podrà fer de forma electrònica i permetent també punts de votació presencial.
La decisió, que el Consell Nacional ha pres en una reunió a la seu del partit a Barcelona, respon al compromís que va prendre el partit de consultar a les seves bases qualsevol pacte a què arribi amb altres formacions per a la investidura del futur president de la Generalitat.
Això és habitual?
La decisió del Consell Nacional d'ERC d'aprovar un reglament intern que permet consultar la militància en casos d'un acord hipotètic per a la investidura del nou president de la Generalitat no és un fenomen aïllat a la política contemporània, encara que no és extremadament comú.
Aquest tipus de consultes cerca democratitzar la presa de decisions dins un partit polític, permetent que els seus membres tinguin veu i vot en decisions crucials, com ara la investidura d'un president o la formació de coalicions de govern. La pràctica de consultar la militància pot tenir diversos objectius: assegurar el suport intern abans de prendre decisions importants, enfortir la cohesió del partit i donar una imatge de transparència i democràcia interna. En el context actual, amb la demanda creixent de participació i transparència en la política, aquesta pràctica pot contribuir a millorar la legitimitat de les decisions partidàries.
Podem, a Espanya, ha estat un dels partits que ha utilitzat amb més freqüència les consultes a la seva militància. El 2016, abans de la investidura de Pedro Sánchez, Podem va consultar les seves bases sobre si havien de recolzar un govern del PSOE. També el 2019, abans d'entrar en un govern de coalició amb el PSOE, Podem va fer una consulta perquè els seus militants decidissin si recolzarien l'acord de govern. En totes dues ocasions, la consulta a la militància va ser un pas clau per legitimitzar les decisions de la direcció del partit.
El mateix PSOE també ha recorregut a les consultes a les bases. El 2016, Pedro Sánchez va proposar una consulta als militants per decidir si el partit havia de facilitar la investidura de Mariano Rajoy mitjançant l'abstenció. Tot i que aquesta consulta finalment no es va dur a terme a causa de la crisi interna que va derivar en la dimissió de Sánchez com a secretari general, la proposta mostrava la intenció d'implicar la militància en decisions crucials.
Sota el lideratge de Jeremy Corbyn, el Partit Laborista del Regne Unit va implementar diverses consultes als seus membres sobre decisions estratègiques i polítiques. Un exemple notable va ser la consulta sobre la postura del partit respecte al Brexit, on els militants van ser cridats a participar en conferències i votacions per definir la posició del partit en aquest tema crucial.
A Itàlia, el Partit Democràtic ha consultat les seves bases diverses vegades. El 2019, abans de formar un govern de coalició amb el Moviment 5 Estrelles, el partit va organitzar una consulta interna per validar la decisió. La militància va donar suport majoritàriament a la formació del nou govern, cosa que va permetre avançar amb l'acord de coalició amb més legitimitat.
Escriu el teu comentari