L'expresident del PDeCAT, David Bonvehí, en un fotomuntatge amb la bandera d'Euskadi

L'expresident del PDeCAT, orfe, acaba a les llistes del PNB

Sense un partit moderat nacionalista a Catalunya, els exconvergents busquen opcions fora

L'últim president del PDeCAT, David Bonvehí, orfe per la destrucció de l'antiga Convergència a les mans dels Pujol, el procés, i finalment Carles Puigdemont, ha decidit buscar una dreta estable i nacionalista fora de Catalunya. D'aquesta manera, s'ha incorporat a la candidatura del PNB a les eleccions europees del 9 de juny i ho farà en un lloc simbòlic, el número 55, per la qual cosa no sortirà elegit. De totes maneres, aquest gest podria ser una crida a Junts, que actualment es troba lluny de les tesis moderades dels seus excompanys convergents.

Segons ha avançat Nació Digital, la decisió s'ha pres després que actors i dirigents de l'extinta CiU hagin posat en marxa la plataforma 'Treballem per Catalunya', que recolza la llista on concorre el PNB juntament amb altres partits i que es presenta sota el nom de 'Coalició per a una Europa Solidària'.

En un missatge dirigit als integrants d'aquesta plataforma s'explica que els motius per recolzar la candidatura del PNB són la necessitat de “defensar les nacions sense estat” i tenir influència en el tercer grup parlamentari europeu.

A més d'exposar que Cs els "va expulsar al seu dia" del grup esmentat, veuen necessari tenir una finestra a Europa amb eurodiputats que treballin per als alcaldes, regidors i sectors propers a ells.

Dins de 'Treballem per Catalunya' es congreguen els representants que van impulsar al seu moment 'Ara Pacte Local', una plataforma municipalista liderada pel PDeCAT --partit en procés de liquidació-- i Ara Catalunya.

A la seva pàgina web, asseguren que "els membres de la plataforma Treballem per Catalunya considerem que és més necessari que mai que ens comprometem políticament a la defensa d'una Europa que reconegui i protegeixi la riquesa de les nacions sense estat com és el cas de Catalunya; que el català assoleixi el ple reconeixement de llengua oficial de la Unió Europea; i que Catalunya recuperi el seu paper de motor econòmic, de benestar i d'innovació del sud d'Europa”.

"El catalanisme polític ha tingut històricament una vocació europeista de què ens sentim deutors i continuadors. Tenim la ferma convicció que només una Europa més forta, diversa i unida podrà afrontar els reptes globals que se li plantegen", afegeixen.