El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit aquest diumenge al cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, que retiri la llei d'amnistia, l'aprovació definitiva de la qual està prevista el proper 30 de maig al Ple del Congrés, i que convoqui eleccions generals perquè té el país "aturat".
Així s'ha pronunciat en un encès discurs a la Porta d'Alcalá, on el PP ha convocat "prop de 80.000" persones --segons fonts del partit-- per protestar contra l'amnistia i les "sospites de corrupció" que, a la seva judici, pesen sobre el Govern, el PSOE ia l'entorn de Pedro Sánchez.
"Li demano que retiri la llei d'amnistia i ja que aquesta legislatura està perduda i el Govern té el país aturat, que posi punt final, que dissolgui les Corts i convoqui eleccions", ha demanat Feijóo, mentre els assistents a aquest gran acte electoral que el PP ha celebrat a la Porta d'Alcalá cridaven 'Sánchez dimisión'.
Feijóo ha insistit que ha de convocar els espanyols a les urnes perquè els deixi de "enganyar". "Ens ha enganyat tots, els seus també", ha emfatitzat, per afegir que Espanya "no es ven" i tots els ciutadans són "iguals davant la llei".
Antecedents de la llei d'Amnistia
Històricament, les lleis d'amnistia han estat instruments legals importants en la reconciliació i la transició política a diversos països. A Espanya, després de la mort de Francisco Franco el 1975, es va promulgar la Llei d'Amnistia del 1977 com a part del procés de transició a la democràcia, perdonant aquells condemnats per delictes polítics durant el règim franquista. A Argentina, durant la dictadura militar (1976-1983), es van aprovar la Llei de Punt Final el 1986 i la Llei d'Obediència Deguda el 1987, atorgant amnistia a perpetradors de crims durant la "Guerra Sucia", encara que aquestes lleis van ser més tard derogades.
A Xile, després de la fi de la dictadura de Pinochet, es va promulgar la Llei d'Amnistia el 1978 per protegir els responsables de violacions de drets humans. Tot i això, va ser derogada el 1998 per permetre l'enjudiciament dels perpetradors. A Itàlia, durant els "Anys de Plom" a les dècades de 1960 i 1970, es va aprovar una llei d'amnistia el 1982 per perdonar aquells involucrats en activitats terroristes, com un pas cap a l'estabilitat política.
A Colòmbia, com a part del procés de pau entre el govern i les FARC el 2016, es va promulgar una Llei d'Amnistia per perdonar els guerrillers per delictes polítics i connexos comesos durant el conflicte armat. Aquests exemples il·lustren com les lleis d'amnistia han estat utilitzades en diferents moments històrics i contextos polítics com a eines per a la reconciliació, tot i que sovint han estat objecte de debat i controvèrsia sobre la seva efectivitat i justícia.