Fernández ironitza amb el model de finançament a Catalunya: ''És singularment dolent''

El líder del PP català, Alejandro Fernández, ha ironitzat aquest dissabte sobre el model actual de finançament a Catalunya, enmig de la "singularitat" de què parlen els socialistes i el concert econòmic que reclama ERC per a una possible investidura del PSC.

"El model vigent de finançament a Catalunya (pactat per PSOE, IC i ERC) ja es va anunciar com a 'singular' i, efectivament, és 'singularment' dolent", ha escrit en una publicació a X, recollida per Europa Press.

Fernández s'ha pronunciat així, després que aquest mateix dissabte la secretària general d'ERC, Marta Rovira, hagi avisat que un concert econòmic per a Catalunya és el "mínim exigible" per a una possible investidura del socialista Salvador Illa, que ha assegurat que el Govern espanyol donarà resposta, textualment, a la singularitat de Catalunya.

Què és un concert econòmic?

Un concert econòmic és un acord financer i fiscal entre un govern central i una comunitat autònoma, on s'estableix un sistema de recaptació i gestió d'impostos propis per part de la regió.

En aquest sistema, la comunitat autònoma recapta i gestiona la majoria dels impostos dins del seu territori i, posteriorment, contribueix al govern central amb una quota o quota que es negocia periòdicament. Aquest mecanisme permet a la comunitat autònoma tenir més autonomia financera i control sobre els seus recursos econòmics, a més de facilitar una adaptació més gran de la política fiscal a les característiques i necessitats locals.

A Espanya, el concert econòmic és un sistema aplicat actualment a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra. Aquests acords històrics i singulars es remunten a l'època dels furs i han estat mantinguts i adaptats després de la transició democràtica i l'aprovació de la Constitució del 1978.

En el cas del País Basc, el concert econòmic permet que les diputacions forals d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa recaptin impostos com l'IRPF, l'impost de societats, l'IVA i altres tributs, gestionant-los de manera independent del govern central. Després, aquestes diputacions paguen a l'Estat una quantitat coneguda com a "quota basca", que és el resultat d'una negociació que considera els serveis i competències que l'Estat segueix proporcionant a la regió, així com la seva contribució a les despeses generals del país.

Navarra, per la seva banda, compta amb un règim similar conegut com a "conveni econòmic". En aquest conveni, el govern navarrès té competències plenes sobre la recaptació i la gestió d'impostos i contribueix a l'Estat amb l'"aportació navarresa", que també es determina mitjançant negociacions bilaterals. Aquesta aportació vol cobrir els costos dels serveis que l'Estat continua prestant a Navarra i la seva contribució a les càrregues generals de l'Estat.

Aquests models de concert i conveni econòmics són únics en el context espanyol i han estat reclamats en diverses ocasions per altres comunitats autònomes que busquen més autonomia financera i un sistema de gestió fiscal més adaptat a les seves particularitats. La sol·licitud de Marta Rovira, d'ERC, que Catalunya obtingui un concert econòmic similar s'inscriu en aquest context de cerca de més autogovern i capacitat de gestió dels recursos propis.

La implementació d'un concert econòmic per a Catalunya significaria que la regió podria recaptar i gestionar els seus propis impostos, negociant amb l'Estat una contribució d'acord amb els serveis prestats i la seva participació en les despeses nacionals, cosa que atorgaria a Catalunya una independència fiscal i capacitat més grans decidir sobre les seves polítiques econòmiques i socials.