La Fiscalia sol·licita l'amnistia dels 12 CDR processats per terrorisme

La tinent fiscal de l'Audiència Nacional Marta Durántez s'ha mostrat a favor d'amnistiar els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per pertinença a organització terrorista en no apreciar violació dels Drets Humans en els fets els imputen.

En una vista celebrada aquest dijous, la representant de la Fiscalia ha assegurat que no es pot "partir de suposicions i del potencial dany que es podria haver causat" amb les seves accions "sinó de certeses". "I aquesta és que cap lesió als drets invocats com a exclusions a la llei d'amnistia es van produir", ha afegit.

Aquesta sessió s'ha fet perquè totes les parts fixin la seva posició sobre la possible aplicació de la llei de l'amnistia als processats. La defensa de tots ells ha sol·licitat aquesta instància en entendre que els fets que se'ls imputen encaixen en els requisits de la norma, tant pel marc temporal --del 2011 al 2023-- com pels delictes.

Durántez ha estat l'encarregada de fixar la posició de la Fiscalia tot i que és el fiscal de l'Audiència Nacional Vicente González Mota qui va assumir aquesta causa després de la marxa de Miguel Ángel Carballo a la Fiscalia Provincial de Ciudad Real.

LA POSICIÓ DE LES DEFENSES

Les defenses han sostingut que els fets imputats als CDR són amnistiables en tant que es compleix el marc temporal fixat en la llei, assenyalant que "de cap manera s'ha provocat cap vulneració de Drets Humans en aquesta causa".

A més, han incidit que el que existeix és una "suposada organització terrorista" a què s'assenyala per la presumpta "fabricació d'explosius i per un delicte d'estralls". "En les primeres conclusions dels actes d'escrit d'acusació, tant del Ministeri Fiscal com de l'acusació popular, no es pot entendre què concorri finalitat de caràcter terrorista en l'actuació de cap dels acusats", ha postil·lat un dels lletrats.

Una altra de les representacions ha assegurat que "els fets objecte d'enjudiciament encaixen perfectament en cas d'aplicació de la llei d'amnistia". "Per les dates encaixen, evidentment, per l'àmbit, diguem-ne, objectiu en tot allò que té a veure amb allò que s'ha esmentat i s'ha anomenat el procés independentista català", ha afegit.

Les defenses afirmen que la "voluntat" de la llei, "malgrat qui li passi", és deixar sense efecte l'acusació contra els CDR. "Entenem que cal estimar les qüestions (...) i declarar l'aplicació de la llei d'amnistia, acordar el sobreseïment lliure del present sumari i l'arxiu definitiu", han postil·lat.

En aquest context, han detallat que "no hi ha vulneració de drets fonamentals dels articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, de manera que és plenament aplicable l'amnistia".

"El filtre de la vulneració de drets fonamentals no el supera, de manera que, senyories, entenem que no es pot aplicar sinó, diguem-ne, la Llei d'Amnistia", ha apuntat un dels advocats.

És per això que han instat a "tramitar de manera urgent i preferent les peticions de l'aplicació de la llei d'amnistia". "Entenem que efectivament s'hauria d'acordar el sobreseïment lliure de la causa", han defensat.

EL PROCESSAMENT DELS CDR

Va ser el novembre del 2023 quan la Sala Penal de l'Audiència Nacional va confirmar la conclusió de sumari acordada pel jutge instructor Manuel García Castelló i va obrir judici oral contra els 12 membres dels denominats Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per pertinença a organització terrorista.

Els magistrats de la Secció Tercera avalaven així la decisió adoptada el passat octubre del 2023 per García Castelló contra els presumptes membres d'un nucli radical dels CDR que estaven disposats a fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.

La Fiscalia va demanar asseure a la banqueta Eduard Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest darrer en grau de temptativa.

Pel que fa als altres processats, el Ministeri Fiscal va assenyalar Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista.

Segons la investigació judicial, aquest grup formava dins dels CDR l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar al si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment lliurats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles.