El jutge de l'Audiència Nacional (AN) Manuel García Castelló ha donat aquest dilluns un termini de 24 hores als investigats en la causa de 'Tsunami Democràtic' perquè facilitessin a través de les seves defenses les seves "direccions inequívoques" en què serien notificats de les citacions per acudir a declarar.
Així consta en una providència en què el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 dóna el termini d'"una audiència" --24 hores-- perquè "amb caràcter previ a l'emissió de les oportunes cèdules de citació", facilitin les seves "adreces inequívoques en què rebran les citacions".
A més, l'instructor demana a la policia que esbrini el domicili i el parador de tres investigats: el periodista Jesús Rodríguez Sellés, Jaume Cabani --a qui el jutge relaciona amb el finançament de la plataforma-- i el banquer Nicola Flavio Guiulio.
Aquest moviment de García Castelló va arribar el mateix dia que la magistrada del Tribunal Suprem (TS) Susana Polo va citar l'expresident de la Generalitat, eurodiputat de Junts i candidat de Junts+ Puigdemont per Catalunya, Carles Puigdemont, perquè entre el 17 i el 21 de juny declari de forma voluntària i via videoconferència en la causa oberta per presumptes delictes de terrorisme a l'anomenat 'cas Tsunami Democràtic'.
En una interlocutòria dictada aquest mateix dilluns, la jutge va convocar també el diputat d'ERC al Parlament de Catalunya Ruben Wagensberg perquè comparegui en els mateixos termes en el procediment que ara se segueix al Suprem, després que el febrer passat assumís la competència sobre els fets relatius als dos dirigents a petició del jutge García Castellón, que continua investigant de forma paral·lela una altra desena de persones pels disturbis atribuïts a la plataforma independentista.
Una declaració conjunta
Al rerefons de la investigació sobre el cas Tsunami Democràtic, s'espera que els set individus donin una resposta unificada quan siguin citats per comparèixer davant la justícia.
Els seus advocats ja han presentat un escrit conjunt al Tribunal Suprem, advocant per l'arxiu del cas, argumentant que el magistrat de l'Audiència Nacional no havia estès adequadament la investigació el 2021. En conseqüència, sostenen que sense les declaracions dels encausats, la causa hauria de ser tancada.
El mes de febrer passat, la sala penal del Tribunal Suprem va optar per no abordar ni revisar la petició presentada pels encausats. En canvi, van determinar la seva competència per investigar figures prominents com Puigdemont i Wagensberg, a més d'entreveure indicis de delicte de terrorisme, malgrat la posició contrària de la Fiscalia.
L'omissió d'una resposta directa a la sol·licitud dels advocats i la decisió del Tribunal Suprem de continuar amb la investigació han generat tensions a l'àmbit judicial espanyol.
Alguns experts assenyalen que aquestes accions podrien alimentar percepcions de parcialitat i politització al sistema judicial, alhora que qüestionen la consistència i l'equitat en l'aplicació de la llei.