A qui ha demanat amnistiar l'Advocacia de l'Estat?

L'Advocacia de l'Estat ha informat a favor que s'apliqui la llei d'amnistia als encausats per un presumpte delicte de terrorisme a la causa oberta a l'Audiència Nacional pels aldarulls produïts després de conèixer-se el 2019 la sentència del 'procés' i que es atribueixen a la plataforma 'Tsunami Democràtic'.

En el seu escrit d'al·legacions, a què ha tingut accés Europa Press, els serveis jurídics de l'Estat assenyalen que, amb independència del que és retret de les conductes i actuacions, "en particular les lesions de gravetat a membres dels Cossos de Seguretat de l'Estat" , pel seu abast i contingut "no mereixen el qualificatiu de greus violacions de drets humans".

I diu que això és així d'acord amb la interpretació i el sentit que li atribueix a aquestes greus violacions "el Dret Internacional dels Drets Humans i en particular el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals". Per això, entén que cap dels fets investigats no queda exclòs de l'aplicació de la llei d'amnistia.

En 33 pàgines, l'Advocacia de l'Estat repassa els fets objecte d'investigació del Jutjat Central d'Instrucció número 6 i subratlla que encaixen en allò que recull l'article 1.1 de la norma perquè "es tracta d'actes que van ser executats en el context de l'anomenat procés independentista català" abans del 13 de novembre de 2023.

ELS FETS NO ENCAIXEN A LES EXCLUSIONS

En concret recorda que el magistrat Manuel García Castelló delimita els fets a la seva interlocutòria de 6 de novembre de 2023 i fixa que investigava el bloqueig de l'aeroport del Prat i l'intent de bloc a la torre de control d'Enaire; l'intent de bloqueig de l'aeroport de Barajas; la vaga general del 18 d'octubre del 2019.

A aquests fets hi sumava les manifestacions del dia 26 d'octubre del 2019; l'intent d'afectació al procés electoral d'Eleccions Generals el dia 1 de novembre del 2019; el bloqueig d'infraestructures crítiques terrestres els dies 11 de novembre del 2019 i 13 de novembre del 2019; i les accions comeses a propòsit del partit de futbol entre el FC Barcelona i el Reial Madrid CF el dia 18 de desembre del 2019.

Si bé no entra a analitzar la qualificació jurídica realitzada pel magistrat, que entén que els fets encaixen indiciàriament en el delicte de terrorisme, explica que no hi cap cap de les exclusions que incorpora la llei i que impedirien una amnistia per als encausats .

Fa especial esment a l'exclusió que consta a la llei per a delictes que siguin qualificats com a terrorisme per la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017. Explica que segons el que s'atribueix als encausats "no sembla que cap dels delictes greus --de la directiva-- els resulti imputables,(...) encara que es donés per cert que coneixien i van encoratjar l'activitat de Tsunami Democràtic".

"Dit d'una altra manera: les conductes típiques harmonitzades que són paràmetre de l'aplicació de l'amnistia no arriben a definir com a delicte de terrorisme les que recull aquesta causa", explica.

I quant al supòsit acumulatiu i necessari perquè es doni aquesta exclusió, que els fets hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, l'Advocacia de l'Estat indica que fets com les “lesions de gravetat a membres dels cossos de seguretat del Estat" que van passar al Prat i als carrers de Barcelona, o la mort d'una persona després del bloqueig de l'aeroport --"si bé no es constatat que resulti objectivament imputable al bloqueig de les instal·lacions de l'aeroport del Prat"-- no es poden qualificar greus violacions de drets humans.

En aquesta causa hi ha investigada la secretària general d'ERC, Marta Rovira; el cap de gabinet de l'expresident català Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay; la dirigent d'ERC Marta Molina; l'empresari Oriol Soler; l'exsecretari d'organització d'ERC Xavier Vendrell; el periodista Jesús Rodríguez Sellés; l'empresari Josep Campmajó; el considerat tresorer de 'Tsunami' Jaume Cabani; el dirigent d'Òmnium Cultural Oleguer Serra i el banquer Nicola Flavio Guilio.

Els serveis jurídics de l'Estat s'han pronunciat després que el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6, el jutge Manuel García Castellón, donés termini a acusacions i defenses perquè presentessin les al·legacions sobre l'aplicació de la llei d'amnistia als encausats a el procediment de 'Tsunami Democràtic'.