Com han evolucionat els escons a Europa des del 1979?

Des de les primeres eleccions al Parlament Europeu el 1979, la distribució d'escons ha reflectit l'evolució i els canvis al panorama polític europeu. Al llarg de les dècades, les preferències electorals han experimentat fluctuacions significatives i han mostrat la diversificació i fragmentació dels grups polítics.

El 1979, els centredreta i socialdemòcrates van dominar amb el 26% i 27% dels escons, respectivament. Els liberals van obtenir-ne l'11%, mentre que l'esquerra va aconseguir un 15%. A mesura que els anys van avançar, aquests percentatges van començar a canviar. El 1984, els socialdemòcrates van augmentar lleugerament la seva representació, arribant al 32%, mentre que els centredreta van disminuir al 25%. L'esquerra i els liberals van mantenir una presència semblant a la del 1979.

Per a 1989, els socialdemòcrates van aconseguir el seu punt més alt amb un 38% dels escons, marcant una dècada de domini. Tot i això, els centredreta es van estabilitzar al voltant del 22%, mentre que els grups d'esquerra i liberals seguien mantenint els seus percentatges. Durant els anys 90, la tendència va mostrar una lleugera disminució en la representació dels socialdemòcrates, situant-se en el 34% el 1994 i en el 29% el 1999. Els centredreta van mantenir una presència constant, mentre que els verds i regionalistes van començar a guanyar terreny , reflectint un creixent interès en temes mediambientals i regionals.

El canvi de mil·lenni va comportar una major estabilitat per als partits tradicionals, encara que nous grups van començar a emergir. Els euroescèptics i ultraconservadors van començar a guanyar més escons, destacant el 2004 i el 2009 amb una representació del 10% i 11% respectivament. Aquest augment va continuar a la dècada de 2010, assolint el seu punt màxim el 2014 amb un 10% dels escons.

A les eleccions del 2019, els centredreta i socialdemòcrates van veure una disminució en la seva representació, mentre que els verds i ultraconservadors van guanyar més escons.

Resultats d'aquestes eleccions

El Partit Popular Europeu (PPE) ha emergit victoriós a les eleccions al Parlament Europeu, assegurant 184 escons dels 720 del nou hemicicle. Aquest resultat representa una millora respecte a la legislatura anterior, en què van obtenir 182 escons. Tot i un escenari polític fragmentat i competitiu, el PPE ha aconseguit consolidar la seva posició com la força dominant a l'Eurocambra.

El segon lloc ha estat ocupat per Socialistes i Demòcrates (S&D), que encara que mantenen la seva posició com la segona força, han patit una pèrdua significativa de 15 escons, i han quedat amb 139 eurodiputats. Aquest descens marca una tendència preocupant per als socialdemòcrates, que han vist disminuir la seva influència a la política europea.

Els liberals europeus (Renew) continuen com la tercera força al Parlament, però han experimentat una forta caiguda, perdent 28 escons. Dels 108 escons que tenien a la legislatura anterior, ara en tenen 80, reflectint una disminució considerable en el seu suport electoral.

Els Verds europeus també han enfrontat una reducció notable en la representació, passant de 74 a 52 escons. Aquesta retallada suggereix una disminució en el suport a les polítiques mediambientals i sostenibles que han defensat. L'Esquerra europea ha patit una rebaixa més moderada, i ha obtingut 36 eurodiputats, cinc menys que els 41 del mandat anterior.

Un dels aspectes més destacats d'aquests resultats és l'augment de la presència de l'extrema dreta a la desena legislatura de l'Eurocambra. Els Conservadors i Reformistes (ECR), on s'inscriuen Vox i els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, han sumat tres escons addicionals, aconseguint un total de 73. Així mateix, Identitat i Democràcia (ID), amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen , ha augmentat la seva representació en nou escons, arribant a un total de 58.