Parlament Europeu - Eleccions

Com han evolucionat els escons a Europa des del 1979?

Al llarg de les dècades, les preferències electorals han experimentat fluctuacions significatives

Des de les primeres eleccions al Parlament Europeu el 1979, la distribució d'escons ha reflectit l'evolució i els canvis al panorama polític europeu. Al llarg de les dècades, les preferències electorals han experimentat fluctuacions significatives i han mostrat la diversificació i fragmentació dels grups polítics.

El 1979, els centredreta i socialdemòcrates van dominar amb el 26% i 27% dels escons, respectivament. Els liberals van obtenir-ne l'11%, mentre que l'esquerra va aconseguir un 15%. A mesura que els anys van avançar, aquests percentatges van començar a canviar. El 1984, els socialdemòcrates van augmentar lleugerament la seva representació, arribant al 32%, mentre que els centredreta van disminuir al 25%. L'esquerra i els liberals van mantenir una presència semblant a la del 1979.

Per a 1989, els socialdemòcrates van aconseguir el seu punt més alt amb un 38% dels escons, marcant una dècada de domini. Tot i això, els centredreta es van estabilitzar al voltant del 22%, mentre que els grups d'esquerra i liberals seguien mantenint els seus percentatges. Durant els anys 90, la tendència va mostrar una lleugera disminució en la representació dels socialdemòcrates, situant-se en el 34% el 1994 i en el 29% el 1999. Els centredreta van mantenir una presència constant, mentre que els verds i regionalistes van començar a guanyar terreny , reflectint un creixent interès en temes mediambientals i regionals.

El canvi de mil·lenni va comportar una major estabilitat per als partits tradicionals, encara que nous grups van començar a emergir. Els euroescèptics i ultraconservadors van començar a guanyar més escons, destacant el 2004 i el 2009 amb una representació del 10% i 11% respectivament. Aquest augment va continuar a la dècada de 2010, assolint el seu punt màxim el 2014 amb un 10% dels escons.

A les eleccions del 2019, els centredreta i socialdemòcrates van veure una disminució en la seva representació, mentre que els verds i ultraconservadors van guanyar més escons.

Resultats d'aquestes eleccions

El Partit Popular Europeu (PPE) ha emergit victoriós a les eleccions al Parlament Europeu, assegurant 184 escons dels 720 del nou hemicicle. Aquest resultat representa una millora respecte a la legislatura anterior, en què van obtenir 182 escons. Tot i un escenari polític fragmentat i competitiu, el PPE ha aconseguit consolidar la seva posició com la força dominant a l'Eurocambra.

El segon lloc ha estat ocupat per Socialistes i Demòcrates (S&D), que encara que mantenen la seva posició com la segona força, han patit una pèrdua significativa de 15 escons, i han quedat amb 139 eurodiputats. Aquest descens marca una tendència preocupant per als socialdemòcrates, que han vist disminuir la seva influència a la política europea.

Els liberals europeus (Renew) continuen com la tercera força al Parlament, però han experimentat una forta caiguda, perdent 28 escons. Dels 108 escons que tenien a la legislatura anterior, ara en tenen 80, reflectint una disminució considerable en el seu suport electoral.

Els Verds europeus també han enfrontat una reducció notable en la representació, passant de 74 a 52 escons. Aquesta retallada suggereix una disminució en el suport a les polítiques mediambientals i sostenibles que han defensat. L'Esquerra europea ha patit una rebaixa més moderada, i ha obtingut 36 eurodiputats, cinc menys que els 41 del mandat anterior.

Un dels aspectes més destacats d'aquests resultats és l'augment de la presència de l'extrema dreta a la desena legislatura de l'Eurocambra. Els Conservadors i Reformistes (ECR), on s'inscriuen Vox i els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, han sumat tres escons addicionals, aconseguint un total de 73. Així mateix, Identitat i Democràcia (ID), amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen , ha augmentat la seva representació en nou escons, arribant a un total de 58.