El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha acusat aquest dissabte els conservadors d'estar, textualment, perduts i deixar-se arrossegar per l'extrema dreta, al·legant que "no són fiables" per estar tontejant amb líders com la primera ministra italiana, Giorgia Meloni .
"¿Els conservadors, on són? Perduts. No són fiables, estan tontejant amb Meloni, estan dubtant, abraçant postulats de l'extrema dreta", ha declarat en un acte a Molins de Rei (Barcelona), al costat de la número 16 dels socialistes a les eleccions europees, Laura Ballarín, il'alcalde del municipi, Xavi Paz.
Al seu parer, els conservadors s'estan "deixant arrossegar per l'extrema dreta", cosa que deixa dues opcions de cara als comicis europeus del 9 de juny. "Hi ha dues opcions: la fiable, la de 'més Europa', que és la que representem les candidatures socialdemòcrates i socialistes; i la de 'més extrema dreta", ha asseverat.
Illa ha al·ludit així a les declaracions del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va assegurar dijous, en l'arrencada de la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu, que Meloni no sembla "homologable" a altres partits "que es consideren extrema" dreta a Europa", obrint la porta a un pacte amb la primera ministra italiana.
Ballarí i Pau
Així mateix, Ballarín ha demanat el vot per als socialistes davant d'un "auge de l'extrema dreta reaccionària que s'ha tret la careta" i, segons ella, està traspassant unes línies vermelles no vistes fins ara.
Per la seva banda, Paz ha reivindicat la necessitat de "més Europa social i menys motoserres", davant seu una unaió de la dreta i ultradreta que busca l'aïllament.
El socialisme a les eleccions europees
El PSOE i el PSC han tingut una participació significativa a les eleccions al Parlament Europeu des que Espanya es va incorporar a la Comunitat Econòmica Europea el 1986. La seva trajectòria reflecteix tant èxits com desafiaments en el context canviant de la política europea i nacional.
A les primeres eleccions europees el 1987, el PSOE va obtenir un bon resultat, aconseguint el 39.1% dels vots i 28 escons. Aquest èxit s'emmarcava en un període de consolidació de la democràcia espanyola i de la influència del PSOE sota el lideratge de Felipe González. A les eleccions del 1989, el PSOE va mantenir la seva posició amb una lleugera disminució al 39.6% dels vots, reflectint una continuïtat en la seva popularitat i en el suport a les polítiques europeistes del partit.
Durant la dècada dels 90, la situació va començar a canviar. El 1994, el PSOE va patir una reculada significativa, obtenint només el 30.8% dels vots i 15 escons, reflectint el desgast del govern de González i la crisi econòmica de principis de la dècada. Les eleccions del 1999 van mostrar una lleu recuperació amb el 35.2% dels vots i 24 escons, però el partit seguia enfrontant reptes interns i externs.
L'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero al poder el 2004 va impulsar el PSOE, que a les eleccions europees d'aquell any va obtenir el 43.3% dels vots i 25 escons, beneficiant-se d'un canvi en la direcció política del país. Tot i això, la crisi econòmica global va afectar durament el partit, ia les eleccions del 2009, el PSOE va patir una forta derrota, caient al 38.8% dels vots i obtenint només 23 escons. La situació va empitjorar el 2014, quan el partit es va quedar només amb el 23% dels vots i 14 escons, un reflex de la desil·lusió de l'electorat amb la gestió de la crisi econòmica.
A les eleccions del 2019, el PSOE va mostrar senyals de recuperació sota el lideratge de Pedro Sánchez, obtenint el 32.8% dels vots i 20 escons. Aquesta recuperació va tenir lloc en un context de fragmentació política i l'apogeu de nous partits tant a l'esquerra com a la dreta de l'espectre polític. La capacitat del PSOE per presentar-se com un partit moderat i proeuropeu va ser clau per recuperar part del terreny perdut.
Pel que fa al PSC, com a part integrant del PSOE, ha seguit una trajectòria similar, reflectint les dinàmiques nacionals en el seu exercici a Catalunya. La interacció entre el PSOE i el PSC ha estat crucial per entendre els resultats a Catalunya, on les dinàmiques nacionals i regionals s'entrellacen.