Parlament Europeu amb una senyera

La intenció del PSOE amb el català, el basc i el gallec

El Govern ha sol·licitat diverses vegades al Parlament Europeu i al Consell que aquestes tres llengües es converteixin en llengües oficials de la Unió, però fins ara no ha tingut èxit

El PSOE vol que el Ple del Congrés aprovi una iniciativa per animar els grups parlamentaris del Parlament Europeu a donar via lliure a l'ús del català, el gallec i l'èuscar en aquesta institució.

Amb aquest objectiu ha registrat una proposició no de llei, amb la qual també busca que la Cambra Baixa recolzi les gestions dutes a terme pel Govern per aconseguir l'oficialitat de les llengües cooficials a l'àmbit europeu.

A l'exposició de motius, el PSOE destaca la importància que Espanya concedeix al multilingüisme i la "rellevància jurídica i política" que gaudeixen d'aquestes tres llengües, "maternes" per a més de 12 milions de persones.

Així mateix, assenyala que el respecte i la protecció de la diversitat cultural i lingüística és un dels principis fonamentals del Tractat de la Unió Europea.

El Govern ha sol·licitat diverses vegades al Parlament Europeu i al Consell que el català, l'euskera i el gallec es converteixin en llengües oficials de la Unió, però fins ara no ha tingut èxit.

Compromís adquirit amb ERC el 2022

El juliol del 2022, en el marc de la taula de diàleg entre el Govern central i el de la Generalitat, Moncloa ja es va comprometre a sol·licitar al Parlament Europeu la consideració del català com a llengua d'ús al ple.

Als acords subscrits per a la investidura de Pedro Sánchez també es recullen aquestes peticions lingüístiques.

L'1 de març passat, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, es va reunir amb la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metzola, per reiterar-li la petició espanyola de poder utilitzar les llengües cooficials als plens.

Segons destaca el PSOE, aquesta és l'única institució comunitària principal amb què Espanya encara no té un acord administratiu per a l'ús d'aquestes llengües, per a la qual cosa només es requereix l'acord de la Mesa.

El Govern ha promogut també davant dels Estats membres la inclusió del català, l'euskera i el gallec al catàleg de llengües oficials de la Unió, però tampoc aquesta sol·licitud ha fructificat.

Tot i que Espanya es va oferir a prioritzar el cas de català ia córrer amb les despeses que comporta l'ús de les tres llengües, són diversos els socis comunitaris que han posat pegues a aquesta demanda.

Precampanya catalana i europea

En aquest context, el PSOE vol que el Congrés insti el Govern a "continuar impulsant les negociacions i els processos administratius necessaris per a l'adopció del català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea".

La iniciativa, que podria debatre's al Ple en la precampanya de les eleccions catalanes i europees, també emplaça a "recaptar el suport de les famílies polítiques europees" perquè donin suport a aquesta iniciativa a la Mesa de l'Eurocambra, "desbloquejant així la celebració del acord administratiu que oficialitzi l'ús del català, l'euskera i el gallec al Parlament Europeu".

Així mateix, la proposició no de llei inclou el mandat de "continuar fomentant el multilingüisme al si de la Unió Europea, en particular pel que fa a les llengües cooficials d'Espanya".