Junqueras, en un acte d'Esquerra

Junqueras, sobre l'amnistia: ''No és el punt final de res, sinó el principi''

El president d'Esquerra Republicana és una de les figures polítiques que ha parlat aquest 30 de maig

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha afirmat que l'aprovació de la Llei d'Amnistia prevista per aquest dijous 30 de maig al Ple del Congrés dels Diputats no és “el final de res, sinó el principi d'una lluita en igualtat de condicions per fer possible un referèndum”.

Ho ha dit en declaracions a TV3 en el moment en què accediria a l'edifici de la Cambra Baixa, on ha augurat que quan s'aprovi la llei "la ultradreta política, judicial i mediàtica espanyola segur que posarà tants pals a les rodes com puguin a la seva aplicació.

Per això, ha insistit que després de la votació de l'amnistia no s'acaba res, ja que hauran de "continuar treballant en tots els camps, en tots els àmbits, juntament amb tots, perquè aquesta llei s'implementi".

De fet, el líder d'ERC (i exvicepresident de la Generalitat) en seria un dels beneficiats: Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació absoluta. Va sortir de la presó el juny del 2021, després de ser indultat.

La votació

Perquè s'aprovi la llei cal majoria absoluta (almenys 176 diputats) per aixecar el veto del Senat. Si no hi ha sorpreses, la norma podria estar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el divendres 31 o el dissabte 1 de juny per entrar en vigor.

Aquesta "Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya" va néixer dels pactes que el PSOE va segellar amb ERC i Junts a canvi del suport dels independentistes a la investidura del president del Govern, Pedro Sánchez.

El seu objectiu és amnistiar tots els implicats en mobilitzacions sobiranistes i independentistes des de l'1 de novembre del 2011, quan encara governava el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, fins al 13 de novembre del 2023. Comprèn tant els condemnats per la consulta del 9 de novembre del 2014 com els del referèndum independentista del 2017, així com l'arxiu de les investigacions obertes pels disturbis posteriors contra la sentència del Tribunal Suprem.