CATALUNYA.-Comín planteja el 9J com una oportunitat per "seguir defensant el català" i "una democràcia de veritat" a Europa
PALMA, 25 maig. (EUROPA PRESS) -
El cap de llista de Lliures x Europa Junts a les eleccions europees del proper 9 de juny, Toni Comín, ha plantejat aquests comicis com una oportunitat per "seguir defensant el català" i "una democràcia de veritat" a Europa.
Comín s'ha pronunciat així durant l'acte de campanya que Lliures x Europa Junts ha celebrat aquest dissabte a l'Estudi General Lul·lià de Palma, on ha intervingut de manera telemàtica, i ha afirmat que aquesta coalició “no deixarà sol les Balears a la batalla contra el Partit Popular i Vox en el seu intent per fer retrocedir el català a les "institucions" de les illes.
"Som els vostres màxims companys en aquesta batalla", ha emfatitzat Comín, que ha continuat exposant que "el català necessita, a més de promoure'n l'ús social i l'ús oficial, blindar la seva oficialitat a Europa". "I, fins avui, ningú no ha fet més per això que Junts", tot i que "això depèn en bona mesura del Govern d'Espanya, que no ha fet prou", ha lamentat, erigint a la llista de Lliures x Europa Junts com "la garantia que el Govern espanyol faci els deures per garantir aquesta oficialitat" del català a Europa perquè aquesta "és la llista del conjunt de persones vol protegir la llengua", ha subratllat.
Tot i això, Comín ha plantejat altres necessitats que "com a país" tenen Catalunya, Balears i el País Valencià, a les quals s'ha referit com a part dels "Països Catalans". Així, ha considerat que a les eleccions europees del proper 9 de juny, aquests territoris "es juguen la llengua però també poder disposar dels recursos per finançar les seves polítiques públiques i el sistema educatiu i de salut"; així com el “poder defensar els interessos dels sectors econòmics” dels mateixos, “pimes, agricultors i pescadors”.
Perquè, segons ha recordat, divendres passat, el president del Govern, Pedro Sánchez, en un acte a Catalunya va prometre un nou model de finançament. "Deu ser que es pensa que Salvador Illa serà president de la Generalitat de Catalunya", ha opinat Comín, retraient-li que "el model de finançament s'hauria d'haver canviat fa anys" però, ha continuat, "ja coneixem tots quina és la fórmula del PSOE : pluja de milions en campanya i pluja d'incompliments després de les eleccions”.
Així mateix, i per finalitzar, Comín ha considerat que els propers comicis són una oportunitat per reivindicar "el dret a voler viure en una democràcia de qualitat, com tenen els ciutadans de molts països europeus a excepció d'Espanya".
"Potser pensareu que sóc un exagerat", ha comentat, però, segons ha assenyalat, "l'última prova és que "aquest dissabte hem sabut que s'ha enviat un correu electrònic a tots els jutjats espanyols amb instruccions per boicotejar l'aplicació de la llei d'amnistia". Així, segons les seves paraules, "s'està instant els jutges a prevaricar des de la plataforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)".
"A Bèlgica això seria inimaginable", ha destacat. Tot i això, "Espanya té una casta judicial que no només no accepta la democràcia sinó que està disposada a boicotejar-la activament", ha lamentat. Per això, "cal frenar l'extrema dreta sí, però el 9J també cal frenar aquests jutges franquistes", ha conclòs.
Per la seva banda, el candidat de les Illes i número 12 a la llista de Lliures x Europa, Sebastià Frau, ha celebrat que "és gràcies als tribunals europeus que els exiliats poden passejar per Europa", lamentat, però, que "amb l´exclusió d´Espanya". Cosa que, segons la seva opinió, és perquè "la llibertat acaba als Pirineus". "I després hem d'escoltar com repeteixen una vegada i una altra que Espanya és una democràcia perfecta assimilable a la resta de països europeus".
Finalment, el número cinc de la coalició a Europa, Gorka Knörr, ha recordat que "una de les condicions per investir el president espanyol va ser la presentació formal i oficial de la demanda de l'oficialitat plena del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, i es va complir". "Paradoxalment, tenim la posició de l'estat al nostre costat", ha apuntat. Lamentablement, tot i això, ha continuat, "s'han de convèncer 26 estats més" "tothom ha d'estar d'acord, sinó no surt". "I ha quedat clar que no és un tema intern de l´estat, és una qüestió de drets", ha finalitzat.