Més de 38 milions de persones elegeixen avui 61 eurodiputats del Parlament Europeu

Més de 38 milions de persones estan cridades a votar aquest diumenge en què seran les novenes eleccions europees que se celebren a Espanya des de la seva adhesió el 1985. Amb la seva papereta, els electors designaran els 'amos' dels 61 escons que corresponen a el nostre país al Parlament Europeu entre els 4.168 candidats que concorren a aquests comicis.

La població de dret --empadronada a Espanya-- la conformen un total de 48.592.909 persones, de les quals només estan cridades a votar les 38.087.379 inscrites al cens electoral, cosa que suposa prop de 2,2 milions més de votants pel que fa a les eleccions europees del 2019.

D'aquests potencials votants, 35.361.672 ciutadans viuen a Espanya i els altres 2.422.716 resideixen a l'estranger i estan inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). I en tractar-se d'uns comicis europeus, cal sumar 302.991 estrangers més residents a Espanya.

Per grup de sexe, hi ha un milió més de dones que d'homes al cens d'electors amb residència al nostre país: 18.265.157 dones i 17.096.540 homes. Hi ha 408.278 joves que podran votar per primera vegada en unes eleccions europees --gairebé un any després des de les últimes eleccions generals--, fet que suposa un 1% de tots els ciutadans amb dret a vot. El gruix dels electors se situa entre els 45 i els 54 anys.

La comunitat amb més electors és Andalusia, amb 6,43 milions, seguida de Catalunya (5,46), Madrid (4,91) el País Valencià (3,63), Galícia (2,21) i Castella i Lleó (1 ,91). Entre les més petites, al marge de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, figuren la Rioja (234.643 electors), i Cantàbria (467.997) i Navarra (492.995).

4.168 candidats per a 61 escons

Aquest 9 de juny s'adjudicaran 61 escons, per intentar accedir-hi hi concorren 34 candidatures, amb un total de 4.168 persones. Dels 4.168 aspirants a ocupar una butaca al Parlament Europeu, 2.190 són home (52,54%) i 1.978 són dones (47,45%).

Es preveu que s'obrin un total de 22.576 col·legis o locals electorals a 8.132 municipis, en què s'instal·laran 58.556 meses. Els votants es dividiran en 36.490 seccions electorals i podran emetre el vot en aproximadament 70.000 urnes. S'habilitaran al voltant de 59.000 cabines per utilitzar-les si els electors opten per introduir la papereta al sobre lluny de mirades indiscretes.

70.000 urnes i 40,5 milions de sobres

En aquesta ocasió, l'Administració General de l'Estat ha confeccionat 40,5 milions de sobres de votació on la ciutadania haurà d'introduir la papereta de la candidatura seleccionada. A aquestes xifres cal afegir els sobres i paperetes impresos pels partits per remetre-les per correu al domicili dels votants, cosa que es coneix com a mailing.

Per controlar les votacions i realitzar el recompte als col·legis han estat elegits 175.668 membres titulars de les meses electorals (un president i dos vocals a cadascuna) i 351.336 suplents. Els titulars cobraran 70 euros nets en concepte de dieta per aquesta tasca i, per fer-la correctament, podran consultar els 915.000 manuals d'instruccions que s'han imprès.

Per la neteja del procés vetllaran, com han fet des de l'inici del període electoral, la Junta Electoral Central, amb seu al Congrés dels Diputats, 50 Juntes Electorals Provincials i 303 Juntes Electorals de Zona.

Per a aquests comicis, el Ministeri de l'Interior ha destinat un total de 198.086.614,17 euros, un pressupost amb què s'han donat cobertura a les administracions públiques, la logística electoral, la difusió de l'escrutini, l'operador postal i qualsevol altre imprevist que pugui sorgir durant la jornada electoral.