Nou policies acusats per càrregues l'1-O a Barcelona demanen l'amnistia

Nou agents de la Policia Nacional pendents de judici acusats per càrregues durant el referèndum de l'1-O a Barcelona han demanat que se'ls apliqui la Llei d'Amnistia que va entrar en vigor dimarts i s'arxivi la causa per a ells, ja que “en cap cas" van participar en actes de tortures i tractes inhumans o degradants, que són els casos exclosos.

Els nou agents formen part de la causa del Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, on hi ha 45 policies processats per càrregues a la ciutat. La defensa dels agents considera que els seus casos s'emmarquen en els supòsits de la Llei d'Amnistia i considera que l'exclusió dels delictes de tortures fa referència a fets "molt més greus" que els delictes de lesions que s'atribueixen a aquests policies.

A l'escrit, a què ha tingut accés Europa Press, els advocats Javier Aranda Guardia i Sandra Melgar Rodríguez plantegen a l'empara de l'article 9 de la Llei Orgànica 1/24 d'Amnistia l'"extinció de responsabilitat criminal" per als agents que van actuar el dispositiu de l'1-O a l'IES Pau Claris, CEIP Àgora i les escoles Dolors Monserdà, Posperitat, Infant Jesús i Mediterrània.

No van participar en "actes de tortures i de tractes inhumans"

La defensa dels policies entén que els agents que demanen ser amnistiats no van incórrer en els delictes exclosos de la llei aprovada aquesta setmana al BOE, ja que "en cap cas" van participar en "actes de tortures i de tractes inhumans o degradants".

"No hi ha fonamentació per concloure que les conductes dels meus representats són incardinables en cap dels dos articles del codi penal (173 i 174), però pel cas que pogués existir una futura o hipotètica acusació en aquest sentit, no seria vàlida en haver-hi inclòs per la norma conductes com les investigades en aquest procés entre els actes amnistiats i, per tant, impossible la seva tipificació mitjançant ulterior acusació”, afegeixen.

L'escrit, registrat al marge de les estratègies de defensa dels sindicats de la Policia Nacional, recorda que el procediment contra els agents es troba en fase d'instrucció i que la Llei d'Amnistia preveu en aquest cas el "sobreseïment lliure, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les parts".

Ús de la força en la mínima expressió

A més, els advocats dels policies citen el preàmbul de la llei, ja que indica que l'amnistia "no pretén la criminalització d'un col·lectiu de funcionaris que van intervenir, en gairebé la totalitat de casos, en la defensa de l'ordenament, així com amb la proporcionalitat i mesura necessària en defensa de la legalitat" malgrat comptar "escassos mitjans per evitar l'acció de milers de ciutadans congregats als centres de votació".

La defensa dels policies subratlla, a més, que els agents estan processats "per meres fotografies, sense acreditar-ne l'autoria, o per una aplicació de l'ús de la força en la seva mínima expressió, de més que dubtosa il·licitud, ja no penal sinó fins i tot administrativa ".

A més, demana que es tingui en compte que les responsabilitats civils de les conductes despenalitzades "podrien ser reclamades pels lesionats en processos de responsabilitat patrimonial contra l'Administració Pública".