Abascal i Feijóo amb la bandera d'ONU

L'ONU alerta Espanya del perill de les lleis de concòrdia del PP i Vox

Han instat el Govern de Pedro Sánchez a prendre les "mesures necessàries"

L'ONU ha instat el Govern d'Espanya que "prengui les mesures necessàries" per preservar la memòria històrica davant les lleis de concòrdia tramitades pel PP i Vox a Aragó, el País Valencià i Castella i Lleó, al·legant que poden "invisibilitzar" les " greus violacions dels Drets Humans" comeses durant el "règim dictatorial franquista".

Així ho han expressat tres relators de les Nacions Unides en un informe en què han donat resposta a la denúncia presentada pel Govern contra les anomenades "lleis de concòrdia" que han estat tramitades en tres dels territoris on PP i Vox governen en coalició.

L'Executiu central va elevar la qüestió a l'ONU al considerar que aquestes normes són "contràries" als valors recollits a la Llei de Memòria Democràtica aprovada la legislatura passada.

"Les anomenades lleis de 'concòrdia' aprovades o presentades per a aprovació parlamentària a les comunitats autònomes d'Aragó, Castella i Lleó, i València, podrien afectar l'obligació de l'Estat espanyol, incloent-hi els seus poders i entitats nacionals o locals, en matèria de drets Humans, en particular l'obligació de garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de Drets Humans”, es llegeix al document de l'ONU.

Després d'analitzar els projectes impulsats pel PP i Vox en aquestes comunitats autònomes, els tres relators han instat el Govern de Pedro Sánchez que adopti "totes les mesures necessàries" per garantir "l'estricte respecte dels estàndards internacionals dels Drets Humans en matèria de preservació de la memòria històrica de "les greus violacions de drets humans".

Segons expliquen, aquestes lleis "ordenen la supressió de múltiples entitats, projectes, llocs webs i activitats de memòria històrica" i poden "portar límits a l'accés a la veritat" sobre el destí o parador de "les víctimes de greus violacions de Drets Humans" i també poden "invisibilitzar les greus violacions de Drets Humans comeses durant el règim dictatorial franquista, o ometen nomenar o condemnar aquest règim".

També apunten a la importància de no discriminar entre tipus de víctimes a l'hora de reconèixer i donar justícia i reparació a les mateixes, si bé assenyalen que les lleis de concòrdia podrien portar a assimilar les violacions comeses durant la dictadura franquista i la guerra civil” a un grup heterogeni de crims o violacions comeses per diferents actors, estatals i no estatals, al llarg del segle XX a Espanya", llevant-li així el reconeixement a "les centenes de milers" de persones mortes en execucions extrajudicials i desaparicions forçades comeses durant el règim de Francisco Franco.

Per aquest motiu, han recordat que és deure de "tots els poders de l'Estat", inclòs l'executiu, legislatiu i judicial, així com de "totes les entitats de Govern" a nivell nacional, regional o local, "complir l'obligació de protegir els drets humans, compresa l'obligació de garantir la preservació històrica de la memòria de greus violacions de drets humans”.

"Reiterem així mateix que aquestes mesures han d'estar encaminades a preservar de l'oblit la memòria col·lectiva i, en particular, evitar que sorgeixin tesis revisionistes i negacionistes. Aquestes lleis, (propostes o aprovades) obstaculitzarien el dret a conèixer la veritat i el dret a la llibertat d'associació", esgrimeix l'informe.

Els signants del document són el relator especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Fabian Salvioli; la presidenta del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries, Aua Baldé; i el relator especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, Morris TidballBinz. Amb aquest informe, les Nacions Unides respon a la denúncia presentada pel Govern contra les lleis de concòrdia aprovada pel PP i Vox a Aragó i que estan en tràmit a Castella i Lleó ia la Comunitat Valenciana.