El Parlament inicia la seva XV legislatura sense saber qui la presidirà

El Parlament de Catalunya donarà aquest dilluns el tret de sortida a la seva XV legislatura, encara amb la incògnita de qui assumirà la Presidència i qui configuraran la Mesa de la Cambra catalana, que tindran a les mans designar el candidat que es presentarà en primer lloc a una investidura: el candidat socialista, Salvador Illa, o bé el de Junts+, Carles Puigdemont.

La sessió constitutiva començarà a les 16.00 hores amb els 135 diputats electes sorgits de les eleccions del 12 de maig. En un escenari en què socialistes i independentistes competeixen per aconseguir el control de la Mesa del Parlament, els diputats triaran els set càrrecs d'aquest òrgan: la Presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

El diputat que estigui al capdavant del Parlament tindrà deu dies hàbils a partir de dilluns per proposar un candidat fins al 25 de juny.

Els possibles escenaris

L'opció més viable per al PSC seria formar una coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i els Comuns. Aquesta aliança permetria a Salvador Illa, líder del PSC, sumar els 68 escons necessaris per obtenir la majoria al Parlament català. Aquesta estratègia no només facilitaria la governabilitat, sinó que també allunyaria la influència de l'aliança independentista, marcant una nova etapa a la política catalana. Tot i això, ERC ja va deixar clar que romandria a l'oposició, de manera que aquesta via s'ha complicat.

Una alternativa menys probable seria un acord entre el PSC i els Junts per Catalunya (Junts). Aquest pacte permetria a Illa assumir la presidència, encara que les diferències ideològiques entre tots dos partits fan que aquesta opció sigui difícil de concretar. La recent història de tensions i desacords complica encara més la possibilitat d'una col·laboració efectiva.

Un altre possible però remot desenllaç és la tornada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. Aquest escenari només es materialitzaria si el PSC decideix abstenir-se i ERC brinda el seu suport a Puigdemont, a canvi de concessions importants, com el suport d'ERC per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa. Tot i que aquest acord sembla improbable, no es pot descartar completament atesa la volatilitat del panorama polític actual.

Vot telemàtic

Una de les incògnites serà si l'anomenada Mesa d'Edat, que presidirà la sessió constitutiva del nou Parlament, accepta o rebutja les peticions de vots telemàtics i delegats després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi acordat anul·lar el vot telemàtic del diputat i exconseller resident a l'estranger Lluís Puig en estimar un recurs d'empara que va presentar el PSC-Units contra els acords de la Mesa que van permetre el vot del diputat de Junts.

La sessió, que s'allarga habitualment entre dues i tres hores, és presidida inicialment pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves en qualitat de secretaris, per la qual cosa es preveu que Agustí Colomines (Junts+), de 66 anys, sigui el president i Júlia Calvet (Vox), de 23, i Mar Besses (ERC), de 25, siguin les secretàries.

Conformaran així l'anomenada Mesa d'Edat tres membres que s'estrenen com a diputats en aquesta legislatura i s'encarregaran de llegir per ordre alfabètic els noms dels integrants de la Cambra perquè emetin el vot.

Les bancades

El ple constituent arriba després de 20 dies hàbils després dels comicis, esgotant el termini establert per la llei, i comptarà per primer cop amb els diputats de la nova legislatura, que ocuparan els escons amb la distribució acordada per la Mesa de la Diputació Permanent, però que serà provisional mancant que la nova Mesa i Junta de Portaveus estableixin la definitiva.

Dels 135 diputats del nou Parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts+, 20 d'ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d'Aliança Catalana.

Després d'aquesta sessió, els grups parlamentaris tindran vuit dies hàbils per constituir-se, en un moment en què encara no se sap si els 4 diputats cupaires hauran de compartir grup mixt amb els de Sílvia Orriols, davant la possibilitat que alguna formació els cedeixi un escó per poder tenir grup propi.

Votacions

En primer lloc, el ple haurà d'escollir els set membres de la Mesa, en tres rondes de votacions que es faran mitjançant paperetes que els diputats dipositaran a una urna.

La primera serà per triar el nou president, que necessitarà el suport d'un mínim de 68 diputats dels 135 totals i, en el cas que cap candidat no arribi a aquesta majoria, es repetirà la votació entre els dos més votats i es nomenarà el que obtingueu més vots.

A l'escenari d'un empat a l'elecció de la Presidència, vicepresidències o secretaries, cal repetir l'elecció. Si passades quatre votacions la paritat persisteix, es considerarà elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Traspàs entre presidents

Acabades les votacions, els nous set membres de la mesa es posaran les medalles d'honor del Parlament i el president es dirigirà a la Cambra.

Si es tria un president diferent del de la legislatura actual, és tradició que l'anterior faci entrega de la carta que el darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras, va enviar des de Mèxic el 1980.

El president de la Cambra catalana és la segona autoritat de Catalunya i entre les seves funcions hi ha les destablir i mantenir lordre en les discussions, dirigir els debats i complir i fer complir el reglament.