La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha mantingut la seva petició de 3,1 milions d'euros de forma conjunta i solidària a l'expresident català fugit Carles Puigdemont i 34 excàrrecs més de la Generalitat de Catalunya per la seva presumpta responsabilitat comptable pel suposat desviament de fons per al referèndum il·legal de l'1-O i l'acció exterior del Govern.
El fiscal Manuel Martín-Granizo s'ha pronunciat així en un escrit de conclusions després que la consellera del Departament Segon de la Secció d'Enjudiciament, Elena Hernáez, li donés un termini de 10 dies perquè presentés la seva postura.
El representant del Ministeri Públic insisteix que "el menyscapte és real i efectiu" i "es troba plenament individualitzat, amb identificació de cadascun dels actes que van donar lloc al perjudici".
Alhora, defensa que està "acreditat" que "van ser els actes desplegats pels demandats els que van donar lloc a la producció del perjudici (...) sense que hi hagi cap dubte sobre que els danys resulten objectivament imputables a la seva conducta".
Així, la Fiscalia considera pertinent mantenir la reclamació de 3,1 milions d'euros: 883.695 euros per les despeses de referèndum i 2.209.503 euros per les despeses d'acció exterior.
La responsabilitat de Puigdemont
El Ministeri Públic reclama aquest import de manera conjunta i solidària als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del mateix Tribunal de Comptes, que havia previst una responsabilitat comptable d'uns 9,5 milions d'euros.
En el seu escrit, el fiscal sosté que les activitats incloses a la demanda "no es troben a l'àmbit competencial de la comunitat autònoma" i evidencien "un gran nombre d'actuacions irregulars".
Segons precisa, ja sigui perquè no tenen "encaix al si de les competències autonòmiques d'acció exterior per la seva vinculació directa amb l'expansió i difusió internacional del procés de transició i del dret a l'autodeterminació", o bé per "la manca de justificació" de determinades despeses analitzades".
Per Martín-Granizo, en el cas de les despeses de l'acció exterior, la responsabilitat comptable de Puigdemont "deriva precisament de la seva participació i direcció de tots els projectes, estratègies i procediments necessaris per desenvolupar relacions i activitats a l'àmbit internacional, excedint els límits de la promoció a l'exterior dels interessos del conjunt de Catalunya” que permet la llei.
Pel que fa a les despeses de l'1-O, el fiscal entén que "encara que Puigdemont no intervingués en les fases següents de la tramitació pressupostària, li resulta atribuïble la presumpta responsabilitat comptable derivada de ser l'autoritat que va aprovar la totalitat de les despeses inherents a la consulta".
A més de Puigdemont, consten 34 noms més, entre ells el de l'expresident català Artur Mas, que ja va ser condemnat pel mateix Tribunal de Comptes a tornar a la Generalitat una mica més de 4,9 milions d'euros (als quals es va sumar més de milió d'euros en concepte d'interessos) per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014.
A la llista també hi figuren exconsellers condemnats pel Suprem, com Raül Romeva i Jordi Turull; exconsellers fugits, com Toni Comín i Lluís Puig; exdelegats de la Generalitat a l'estranger, com els dels Estats Units, França, Itàlia i Portugal; i delegats a l'exterior que encara romanen al càrrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck (països del sud-est d'Europa).
Així mateix, estan encausades nou persones que van ser processades pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona a la causa oberta pels preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017.
Destaquen l'exsecretari general de la Presidència del Govern Joaquim Nim; l'exsecretari de difusió de Presidència Antoni Molons; l'exsecretari general de Treball Josep Ginesta; il'exdirector del Diplocat Albert Royo.
Es traslladarà a les defenses
Segons les fonts de l'òrgan fiscalitzador consultades, ara que el Tribunal de Comptes ha rebut la resposta del Ministeri Públic, queda esperant que es pronunciï l'acusació popular que exerceix Societat Civil Catalana per després traslladar les defenses perquè es pronunciïn.
Cal recordar que la consellera va demanar informe a la Fiscalia després que el gener passat rebutgés suspendre el procediment per la tramitació de la proposició de llei d'amnistia que pretén perdonar més d'una dècada del 'procés', com demanava l'exvicepresident català Oriol Junqueras i resta d'encausats d'ERC.
Tot i que el Tribunal de Comptes va emplaçar la Fiscalia i la Societat Civil Catalana a emetre les seves conclusions, totes dues es van pronunciar en el marc de la vista del 17 de novembre de 2023 i van presentar informes fins i tot abans.
Societat Civil Catalana, en espera que presenti les seves conclusions finals, reclama 5 milions d'euros a 11 excàrrecs del Govern inclosos a la llista del Ministeri Públic. Els encausats ja han aportat una fiança de cara al judici per evitar embargaments.