Els policies ferits a les protestes de Tsunami seran acusació particular

El jutge de l'Audiència Nacional que investiga el paper de 'Tsunami Democràtic' als aldarulls posteriors a la sentència del 'procés' el 2019 ha rebutjat la pretensió de la defensa d'un dels investigats, Oriol Soler, que s'apartés de la causa dos dels tres policies personats com a acusació particular per les lesions sofertes en una de les manifestacions.

En una interlocutòria, el magistrat Manuel García Castelló explica que, en el seu recurs, Soler "addueix, en essència, que els fets pels quals van ser lesionats els policies nacionals no són objecte del present procediment, i que per tant no tenen legitimació per a personar-se".

Com a resposta, el magistrat per "economia processal" es remet al que ja va acordar el 24 de gener passat respecte a una altra petició idèntica que va presentar una altra de les investigades, Marta Molina, i recorda a la defensa que si no està conforme pot recórrer davant la Sala Penal en apel·lació.

Violació de drets humans

Cal recordar que en aquesta interlocutòria a què es refereix el magistrat va indicar que les greus lesions que van patir dos policies als aldarulls ocorreguts el 18 d'octubre del 2019 a la plaça d'Urquinaona i Via Laietana de Barcelona eren "incompatibles amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l'article 15 de la Constitució, i l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans".

Marta Molina al·legava que aquests actes no eren imputables a Tsunami sinó als Comitès de Defensa de la República (CDR), per la qual cosa no es podien vincular a la causa en què es van personar els agents, però García Castelló assenyalava que aquest argument no podia servir per eximir de cap responsabilitat Tsunami, "com si la presència dels uns --CDR-- desplacés totalment la responsabilitat dels altres".

García Castelló afirmava en aquest acte que Tsunami "no va ser un 'convidat' de pedra a les mobilitzacions que van sacsejar diferents ciutats de Catalunya, i que van tenir com un dels seus escenaris més cruents els fets que es van desencadenar a la Via Laietana ia la Plaça Urquinaona de Barcelona”.

Al fil, recordava que a l'exposició raonada que va elevar el Suprem ja s'esmentava que Tsunami havia anunciat aquell dia a les xarxes socials la convocatòria d'una vaga general, amb el text següent:

"Pensàvem que la sentència era el final d'un moviment i ha estat el seu reinici. Avui bloquegem el país per recordar una solució i exercir els nostres drets i les nostres llibertats".

El jutge explicava que va ser precisament "sota la cobertura d´aquesta vaga quan es van produir alteracions greus de la pau social i de l´ordre públic".

D'altra banda, insistia que el fet que hi hagués membres dels CDR "no eximeix" de responsabilitat Tsunami i explicava que els indicis apunten a una participació de la plataforma en els fets d'aquell dia.

Afegia que resultava "especialment cridaner com a indici incriminador" la conversa entre l'expresident català Carles Puigdemont i un dels investigats en què el primer "sembla assumir la possibilitat que es poguessin haver produït víctimes mortals, i la seva capacitat, mentre que ostentava el domini de l'acció, per frenar aquesta possibilitat".

D'altra banda, el jutge subratllava la gravetat de les lesions patides pels agents de policia que, en el cas d'un d'ells, es van produir per un fort cop a la part superior del casc reglamentari causat per un objecte contundent llançat per un dels participants a les manifestacions.

Indicava que com a conseqüència de la brutalitat de l'impacte es va produir la fractura del casc protector i l'agent es va desplomar a terra, inconscient, patint una sèrie de lesions que l'han inhabilitat per a l'exercici de la professió.

És clar, deia el jutge, "que el resultat d'aquesta acció van ser lesions molt greus, un resultat lesiu que la instrucció ha d'indagar si resulta objectivament imputable a l'acció de Tsunami i els seus organitzadors".