La comissió que està tramitant la Llei d'Amnistia al Senat ha aprovat aquest dijous el dictamen de la norma amb el veto del PP i l'ha enviat ja al Ple, de manera que ja ha fet el seu penúltim pas a la Cambra Alta i es votarà dimarts que ve, després de les eleccions catalanes.
La majoria del PP farà que el text torni al Congrés perquè el Govern i els seus socis parlamentaris aixequin aquest veto i s'aprovi definitivament.
Com era previsible, els d'Alberto Núñez Feijóo han optat per dilatar al màxim la tramitació de la llei d'amnistia, que es vetarà al Ple de dimarts 14 de maig, una sessió que no estava prevista inicialment ja que l'endemà, el 15 de maig, és festiu a Madrid.
La ponència de la comissió que està tramitant la llei d'amnistia al Senat va aprovar dilluns passat el seu dictamen sobre la base de l'informe dels lletrats, que denuncien la inconstitucionalitat de la norma i els drets que "entren en conflicte amb l'arquitectura jurídica" de la Unió Europea.
A partir d'aquí, aquest dictamen ha estat ratificat i ja vetat aquest dijous en una reunió d'aquesta comissió creada 'ad hoc' per tramitar la llei d'amnistia, de manera que el veto definitiu del PP a aquesta norma serà votat al Ple del 14 de maig.
El camí de l'amnistia pel Senat
La proposició de llei d'amnistia, que va pactar el PSOE amb les formacions independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez, va arribar al Senat el 15 de març passat amb el tràmit d'urgència després de ser aprovada pel Congrés.
Tot i això, la reforma del Reglament del Senat impulsada pel PP ha donat potestat a la Mesa de la Cambra Alta per eliminar la via d'urgència d'aquesta norma, de manera que l'amnistia ha passat pel Senat com un text ordinari.
D'aquesta manera, el termini màxim de tramitació de la Llei d'Amnistia al Senat és de dos mesos, com qualsevol norma ordinària, per la qual cosa la Cambra Alta disposa fins al 16 de maig per votar aquesta norma al Ple.
Amb diversos informes contraris a la llei
Des de l'entrada de l'amnistia al Senat, la Mesa del Senat, amb majoria popular, ha sol·licitat diversos informes per opinar sobre aquesta norma diferents òrgans com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Consell Fiscal, la Comissió de Venècia o els propis lletrats de la Cambra.
Els primers a emetre el seu informe van ser els lletrats del Senat, que van concloure que la proposició de llei d'amnistia és inconstitucional en un text dur en què critiquen la tramitació i el fons d'aquesta norma, que anomenen "reforma encoberta de la Constitució".
Això sí, el PP també va sol·licitar un informe per veure les conseqüències de no tramitar aquesta llei al Senat, com insistia Vox, encara que els lletrats de la Cambra sostenen que s'havia de tramitar, encara que obrien la porta a un conflicte de competències amb el Congrés.
Xoc amb el Congrés
En aquest context, el Senat va aprovar aquest xoc institucional inèdit amb el Congrés impulsat pel PP en què se sol·licitava formalment que la Cambra presidida per la socialista Francina Armengol retirés la proposició de llei d'amnistia en entendre que era una reforma encoberta de la Constitució .
Aquest xoc institucional va ser remès al Congrés dels Diputats, que va respondre al Senat que no retiraria la proposició de llei d'amnistia.
D'aquesta manera, el PP té ara la potestat d'elevar aquest conflicte de competències al Tribunal Constitucional, tot i que sembla que tot indica que acudirà a aquest òrgan quan la llei d'amnistia s'aprovi definitivament.
Des de la Comissió de Venècia fins a presidents autonòmics
Per part seva, l'informe de la Comissió de Venècia no veu conflicte de separació de poders amb la Llei d'Amnistia si són els dijous els qui ordenen les mesures que beneficaran els emparats per la llei.
Tot i això, considera que la norma s'hauria d'haver aprovat per una majoria qualificada, més àmplia a l'absoluta, i critica el procediment d'urgència que ha seguit la llei al Congrés.
Això sí, al seu informe, l'organisme que forma part del Consell d'Europa no entra a valorar si la llei és constitucional o no i assenyala que és una decisió que ha de prendre el Tribunal Constitucional.
Tampoc no es pronuncia sobre si la norma és compatible amb el dret de la Unió Europea, i ho deixa en mans del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE).
Així mateix, el Senat va encarregar a la Comissió General de les Comunitats Autònomes un informe sobre el contingut autonòmic de la llei d'amnistia, que va propiciar un debat d'aquest fòrum amb diversos presidents autonòmics del PP i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, norma.
Pel que fa a l'informe del CGPJ, aquest òrgan encara no s'ha pronunciat, mentre que el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha rebutjat dues vegades realitzar informes sobre aquesta norma.
El Senat va crear una comissió ad hoc per tramitar aquesta llei d'amnistia i per ella han desfilat entre el 16 i el 30 de maig diferents experts jurídics proposats pels grups per opinar sobre la proposició de llei.